Resultats de la cerca

Les poblacions més nombroses de yazidites es troben al nord de l’Iraq, especialment a la província de Nínive, i el principal centre urbà on es concentren és Sinjar Les seves creences i rituals tenen elements del cristianisme nestorià, del zoroastrisme i de l’islam Bé que consideren la Bíblia i l’Alcorà com a fonts doctrinals, la seva tradició és bàsicament oral Creuen en un Déu creador assistit per set àngels que tenen cura de la creació, un dels quals, Tawusê Melek ‘l’Àngel Paó’, al qual adrecen les seves pregàries, n’és la voluntat executora Admeten la metempsicosi  i la redempció final…

Al final de juliol, el monarca saudita, Abduqah bin Abdul Aziz, i el president sirià, Bashar al-Assad, es van reunir a Beirut, en una visita històrica, amb el president libanès, Michel Suleiman, i van fer una crida a la pau i la unitat del Líban Poc abans, les tensions sectàries entre xiïtes i sunnites s’havien incrementat després de les declaracions del líder d’Hezbollà, Hassan Nasrallah, en què rebutjava les possibles acusacions contra membres del seu partit pel Tribunal Especial per al Líban establert al març del 2009 en la investigació sobre l’assassinat de l’exprimer…

Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del moltó blanc…

La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació,  té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del  fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme  o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el…

Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns…

Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…

Procedent d’una família caldea , el seu nom de naixement era Mīḫāʾīl Yūḥannā, que canvià posteriorment per un que no denotés els seus orígens cristians Estudià anglès a la Universitat de Bagdad i posteriorment exercí el periodisme El 1957 s’uní al Ba‘ṯ  iraquià, dins el qual ocupà diversos càrrecs Després que aquest partit hagués pres el poder a l’Iraq 1968, fou nomenat editor del diari del règim i, posteriorment, ministre d’Informació El 1977 esdevingué membre de l’òrgan suprem del règim, el Consell de Comandament Revolucionari, i es convertí en un dels collaboradors més estrets de Saddam…

El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme  per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ  afavorí l’hegemonia dels sectors…

Posteriorment, i a mesura que accedien a la independència, s’hi adheriren Líbia 1953, el Sudan 1956, Tunísia 1958, el Marroc 1958, Kuwait   1961, Algèria 1962, el Iemen del Sud 1967 des del, 1990 el Iemen , Bahrain 1971, Qatar 1971, Oman 1971, els  Emirats Àrabs Units 1971, Mauritània 1973, Somàlia 1974, Palestina representada per l’ Organització per l’Alliberament de Palestina i, des del 1994, per l’ Autoritat Nacional Palestina  1976, Djibouti 1977 i les  Comores 1993 La seu de l’organització és al Caire Els signataris es comprometeren a recórrer a l’arbitratge de la Lliga en els conflictes…

Aquest mapa mostra la difusió de l’islam, practicat aproximadament pel 20% de la població mundial vegeu els mapes 32, 34 i 35 Les àrees amb un percentatge més alt entre un 91 i un 100% de musulmans són el Magrib i els països del Pròxim Orient fins a l’Índia Després trobem entre el 51 i el 90% de musulmans als països del nord d’Àfrica, a més de Somàlia, les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia central, Bangladesh i Indonèsia l’únic país del continent europeu que té més del 51% de població musulmana és Albània Després venen països que tenen entre el 21 i el 50% de musulmans alguns països…