Resultats de la cerca

Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els comtes de l’antiga…

Situació Antiga torre del castell, integrada a la part ponentina de l’església parroquial actual, que ha estat aprofitada com a campanar ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea Els vestigis d’aquest castell, del qual només resta una torre, són al mateix poble de Bolquera, al costat occidental de l’església parroquial de Santa Eulàlia Cal relacionar aquesta antiga fortificació amb la via propera que passava pel coll de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 52” N - Long 2° 4’ 47” E El poble de Bolquera és situat al N del pla de la Perxa, a banda i banda del riu homònim S’hi arriba, partint…

Situació Vista exterior de l’absis de Sant Aniol de Finestres des de migjorn Hom hi pot apreciar les arcuacions cegues i les lesenes que decoren el seu mur i la important sobreelevació que sofrí l’edifici A Martí Aquesta església centra el poble de Sant Aniol, queés el cap de municipi d’un terme que es troba vers el cantó de migjorn de la comarca El poble és situat a 415 m d’altitud, al costat dret de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per arribar a Sant Aniol, hom pot agafar, des d’Olot, la carretera que va a les Preses, població des de la qual surt una altra carretera,…

Làpida d’una dama cristiana anomenada Teodora, del segle IV, trobada a la necròpoli de l’Estació, a Lleida A Pérez Aquesta necròpoli de l’època romana tardana, avui desapareguda totalment, va ser localitzada el 1926 de manera fortuïta amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida, aleshores a l’extraradi i actualment en un sector del tot urbanitzat, de manera que avui és impossible situar amb exactitud sobre el terreny el lloc concret on es van produir les troballes, tot i tenir una planta del moment de l’aparició Es tractava d’una…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…

Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren…

Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…

Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d’Empordà i…

Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren…

En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…