Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Sofriment fetal
Definició Hom parla de sofriment fetal fent referència als trastorns derivats d’una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus deguda a una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part, que si no es diagnostica i tracta a temps pot originar lesions irreversibles en el sistema nerviós i d’altres òrgans, que causin la mort del fetus o comportin seqüeles irreversibles Des d’un punt de vista bioquímic, hom considera que hi ha sofriment fetal agut quan, a través de les proves adequades, es detecta que en la sang del fetus hi ha hipoxèmia, és a dir, uns…
Endarreriment de la creixença en la infància
Es denomina endarreriment de la creixença un conjunt de trastorns, de causa molt diversa, la característica comuna dels quals és que l’alçada i altres mesures de les dimensions del cos dels nens afectats són inferiors a les que hom considera normals per a l’edat que tenen L’endarreriment de la creixença pot ésser causat per una gran diversitat de trastorns Pràcticament, qualsevol malaltia de llarga evolució, que causi una alteració general de l’organisme, pot causar un endarreriment Tanmateix, en la majoria de casos l’endarreriment en la creixença no es deu pròpiament a un…
Diftèria
Patologia humana
Definició La diftèria és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que ocasiona una intensa inflamació a la faringe i els teixits propers, la qual cosa, en absència de tractament, pot menar a l’asfíxia del malalt Actualment, gràcies a l’aplicació sistemàtica del vaccí antidiftèric als infants petits, la incidència d’aquest trastorn al nostre medi és gairebé nulla Causes L’ agent etiològic de la diftèria és el Corynebacterium diphteriae , un bacteri grampositiu que pertany al gènere Corynebacterium , que es caracteritza pel fet que elabora i secreta cap a la sang una exotoxina molt…
Radiologia
Patologia humana
L’ exploració radiològica és un dels mètodes més emprats en la diagnosi de les malalties de l’aparell respiratori Consisteix en la irradiació de la part del cos que es vol examinar amb radiacions Ròntgen o raigs X , alhora que darrere la zona en qüestió es colloca una pellícula fotogràfica o una pantalla d’un material sensible a aquestes radiacions La utilitat d’aquesta tècnica es basa en el fet que els raigs X són absorbits en proporció diversa pels teixits que travessen, segons la densitat Així, per exemple, la pell gairebé no els absorbeix i en canvi l’os ho fa en una proporció important…
Talassèmia
Patologia humana
Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…
Manuel González i Martí
Historiografia catalana
Historiador de l’art, col·leccionista, dibuixant i escriptor.
Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…
Francesc Almarche i Vázquez
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…
Josep Teixidor i Trilles
Historiografia catalana
Historiador i erudit il·lustrat.
Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i sociòleg.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…