Resultats de la cerca

Situació Vista de conjunt del temple des del sector nord-est ECSA - J Figuerola L’església de Sant Mateu de Miramar és situada a la part alta del nucli urbà de Miramar, al vessant de llevant de la serra del mateix nom El seu volum sobresurt del perfil del poble, que s’ha convertit en un indret de segona residència Mapa 34-16418 Situació 31TCF521795 S’hi pot accedir des de la carretera de Valls a Montblanc a l’inici del coll de Lilla, on es troba, a la dreta, un camí que s’enfila per la serra de Miramar i arriba al poble També s’hi pot anar per una pista que surt de Figuerola del…

Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…

El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons J M Melció Les ruïnes de l’església de Sant Julià de Bestracà es troben al costat dels murs enderrocats de l’antic castell, al cim del puig del Bestracà, a 1044 m d’altitud, el qual culmina l’encinglerada serra de Bestracà, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a la seva confluència És un lloc des del qual hom domina una impressionant panoràmica sobre el cantó ponentí de la Garrotxa Aquest indret pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou incorporat al…

Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una autorització del rei…

Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…

La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…

Al voltant de les parròquies s’organitza no tan sols la vida religiosa dels habitants de viles, pobles i ciutats, sinó també una gran part dels aspectes de la vida quotidiana de la societat urbana, ja que els signes del pas del temps els dies, les nits, les estacions de l’any, els ritus de passatge han estat dotats de significació cristiana el toc de les hores des dels campanars, les tradicions populars absorbides per les festes religioses, el baptisme com a celebració del naixement, l’enterrament dels morts al fossar No deixa de ser significativa la disputa sobre el toc de campanes que a la…

Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a…

Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds entre 700 i 924 m El sector…