Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Valls
Vista aèria de Valls
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Camp.
Situació i presentació El terme municipal de Valls, el tercer en extensió de la comarca, és situat en la seva major part al sector de la plana de l’esquerra del Francolí, ja al límit amb la Conca de Barberà Comprèn la ciutat de Valls, cap de municipi i centre de la comarca de l’Alt Camp, els pobles agregats de Fontscaldes, Picamoixons i Masmolets, el lloc de residència i estiueig dels Boscos de Valls, els antics termes d’Espinavessa, el Palau de Reig i Olivet, l’antiga granja de Doldellops, un bon nombre de masies esparses, sovint convertides en cases de segona residència, i algunes…
Sant Pau del Camp (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic monestir, fundat en un sector d’hortes i conreus proper a Montjuïc i englobat des del segle XIV dins el recinte emmurallat de la ciutat ECSA - J Todó L’antic monestir de Sant Pau del Camp es troba situat dins el centre històric de la ciutat de Barcelona, al carrer de Sant Pau, que uneix la Rambla amb la Ronda de Sant Pau Va rebre el nom del Camp per trobar-se originàriament al camp o vasta planura d’hortes i conreus que hi havia en les èpoques medievals entre Montjuïc i el rierol on s’ha format la Rambla Al segle XIV fou inclòs dintre de la ciutat murada en…
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…
Claustre de Sant Domènec (Peralada)
Art romànic
Situació La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades Una vista de conjunt del claustre J Todó-TAVISA Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent F Tur Mapa 258M781 Situació 31TEG008843 Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada JVP Història L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle…
Santa Maria de Tortosa
Art romànic
Situació La catedral de Tortosa, actualment un edifici bàsicament gòtic, és emplaçada al mateix indret on hi hagué la catedral romànica, al peu del turó de la Suda, al sud-oest, prop del riu CPO Mapa 32-20 522 Situació 31TBF913213 Història El recinte actualment ocupat per la catedral tortosina i les construccions de l’antiga canònica correspon a un sector important de la ciutat des de la seva fundació Les prospeccions arqueològiques permeten assegurar que aproximadament en aquest lloc es trobava el fòrum romà Posteriorment, sembla que s’hi van aixecar també un temple cristià altmedieval i la…
L’organització religiosa del Berguedà
Art romànic
Els bisbats L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis MC L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis Luigi L’Església jugà un paper molt important en l’estructuració i organització del territori abans i després de la invasió sarraïna pel que fa al Berguedà l’empresa fou endegada i canalitzada pel bisbat d’Urgell, del qual hom pensa que des de la…
El tombant dels fets de Maig
Les autoritats republicanes i de la Generalitat de Catalunya representaven la legalitat democràtica Això, que internacionalment no era discutit per cap democràcia europea, era negat com a valor polític legítim des del principi de la Revolució iniciada a partir del fracàs militar del 19 de juliol Comitè Central de Milícies Antifeixistes, Barcelona, agost del 1936 AF/AHC La Generalitat era un poder autònom sorgit per l’audàcia i el triomf electoral d’uns republicans nacionalistes catalans amb profunda sensibilitat social, però el que hi havia al carrer i s’havia imposat arreu de Catalunya era…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
Macià Bonafè i altres tallistes del segle XV
Art gòtic
Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…
Els grans llibres d’usatges i constitucions del primer terç del segle XIV
Art gòtic
El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…