Resultats de la cerca

L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó…

Són anomenats tumors faringis els creixements anòmals de determinades cèllules de la faringe que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures més properes i, si són malignes, envaeixen els teixits propers i es disseminen a d’altres òrgans Un tumor faringi relativament habitual és l’angiofibroma juvenil o fibroma nasofaringi, que afecta especialment persones del sexe masculí durant la pubertat Es tracta d’un tumor benigne, constituït per fibres abundants i vasos sanguinis que se sol manifestar amb hemorràgies nasals i que, en general, involuciona espontàniament cap a 25 anys o 30, de…

Hom anomena calazi la inflamació crònica d’alguna glàndula sebàcia de Meibom, situada a la cara interna de la parpella La inflamació és deguda a una obturació del conducte de la glàndula que origina l’acumulació de les secrecions a l’interior En un primer moment, la inflamació pot semblar un mussol, és a dir, una inflamació aguda que provoca una tumef acció de la parpella Tanmateix, però, la inflor deguda al calazi es resol al cap de pocs dies En general, no es presenta en cap moment una tumef acció palpebral, sinó que lentament es forma un nòdul arrodonit, dur i llis, que no…

El peu buit és una deformitat força habitual caracteritzada per un augment anormal de l’altura de la volta plantar, és a dir, una exageració de l’arc que ja existeix normalment a la part interna del peu La deformitat pot tenir orígens diversos malalties neurològiques com la poliomielitis, alteracions osteoarticulars, o una retracció de la planta del peu deguda a cicatrius causades per cremades o ferides De vegades es tracta d’una malformació congènita que es presenta ja des del naixement El peu buit pot ésser anterior , quan l’avantpeu es troba desviat cap avall i els dits queden…

La gota és una alteració metabòlica deguda a una elevada concentració d’àcid úric en l’organisme que es manifesta especialment per crisis inflamatòries molt doloroses en les articulacions La concentració elevada d’àcid úric en la sang, o hiperuricèmia, és un factor que sempre es troba en tots els malalts de gota Però només una persona de cada cinc que tenen hiperuricèmia en pateix L’atac de gota típic es localitza a l’articulació basal del dit gros, que es veu afectada sobtadament per un dolor molt intens i una inflamació notable que es manté alguns dies El més habitual és que…

Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…

A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual,…