Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
música del Tibet
Música
Música desenvolupada al Tibet.
El Tibet ha desenvolupat una cultura força complexa, molt relacionada en els seus inicis amb la Xina i l’Índia i que, de fet, s’estén més enllà dels límits estrictes del seu territori, cap al Nepal, Bhutan i part de la Xina El budisme tibetà lamaisme esdevingué religió d’estat al segle IX i és influït tant pel bon , religió nativa tibetana de caràcter xamanista, com pel tantrisme indi El gran poder social de la religió en aquest país, els habitants del qual eren originàriament pastors nòmades, feu que s’establís una veritable teocràcia feudal Tot això tingué influència dins l’àmbit musical…
Commemoracions de Pere Albert
Historiografia catalana
Tractat de dret feudal europeu escrit vers el 1250 pel jurista i eclesiàstic català Pere Albert.
Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que posteriorment fou…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…
Les arts populars
Aquest mapa exemplifica de manera sumària l’univers complex de les arts populars Aquests objectes han estat i són elaborats per un artesanat especialitzat que amb el seu enginy ha conferit valor artístic a uns artefactes primordialment utilitaris, tant des d’un punt de vista pràctic com simbòlic Són obres generalment anònimes, però vinculades a tradicions locals o nacionals A banda del seu àmbit geogràfic, les arts populars es poden classificar en relació a la seva configuració, ornamentació i destinació Quant a la configuració, la gamma de materials i tècniques és amplíssima i…
Les malvàcies
Malvàcies 1 Malva sylvestris a branca amb poncelles, flors ben obertes i fruits x 0,5 b detall d’una poncella amb els sèpals amples coberts de pèls estrellats i calicle format per tres peces estretes, lliures i cobertes de pèls simples x 2 c detall d’un fruit madur esquizocarp, envoltat per les peces persistents del calze x 4 2 Lavatera cretica a detall del fruit envoltat per les amples peces del calicle x 4 b detall de les peces del calicle soldades, en una poncella x 2 3 Malví pelut Althaea hirsuta a aspecte de la planta x 0,5 b detall del fruit envoltat pel calze persistent i per les nou…
art
Producte o missatge considerat primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible.
El concepte d’art ha evolucionat al llarg del temps Així, quan hom parla de les “males arts” amb què algú ha aconseguit una cosa és més prop del sentit etimològic del terme art que no pas quan l’utilitza per a referir-se a activitats i objectes consagrats com a tals A Grècia, en efecte, el terme tékhnē significà saber fer alguna cosa, una forma d’aprenentatge especialitzat, de manera que Plató no dubtà a qualificar amb aquest mateix terme “la pintura, el brodat i la construcció de vaixells” Al principi el terme fou associat a l’estricta habilitat manual o industrial, però ja des d’Aristòtil…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
preceptiva literària
Literatura
Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària.
Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…
lògica
Lògica
Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables (entenent que un enunciat és formalment veritable si són veritables tots els enunciats que tenen el mateix esquema lògic) o que tracta de la relació de conseqüència entre enunciats.
A més, però, de la lògica pròpiament dita, actualment hom inclou sota el títol de lògica les investigacions metalògiques, les quals comprenen la teoria de la deducció o estudi de les propietats dels conjunts d’axiomes i la semàntica formal D’altra banda, no tot el que ha figurat històricament sota el nom de lògica —com és ara la hegeliana— entra avui dins l’àmbit d’aquesta, ni totes les investigacions pròpiament lògiques han estat consignades com a tals Malgrat aquesta dificultat, existeix una unitat bàsica de temàtica, separable de la filosofia, que permet de considerar la lògica com una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina