Resultats de la cerca

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu la la dreta és característica per la taca verme/losa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és…

Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues…

El gall fer Tetrao urogallus o gall salvatge dels nostres boscos pirinencs és un ocell difícil de veure pel seus hàbits solitaris i per les característiques del seu hàbitat El mascle, del qual veiem un exemplar a la fotografia, ateny 85 cm d’envergadura, i és de plomatge gairebé negre és característica la pell nua, vermellosa, que li envolta l’ull i el color clar del bec Noteu, també, l’amplada de la cua oberta Joaquim Gosálbez Als Països Catalans el gall fer resideix a Catalunya i a Andorra, mentre que a la resta del territori és absent A les nostres terres es comporta com un…

Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment…

El cabussó collnegre Podiceps nigricollis en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida 28-31 cm, amb el rar cabussó orellut P auritus Noteu també, la lleugera curvatura del bec Ramon Torres Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó…

Situació Aquesta estació arqueològica medieval és situada al costat mateix de l’església parroquial de Sant Mateu, a l’interior d’un cobert, emprat actualment com a petit museu d’eines pròpies del camp Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Necròpoli Una de les sepultures que constitueixen l’estació, la més interessant de quantes hi ha al Bages A Lajarín Una de les interessants sepultures que constitueixen la millor mostra de necròpoli que hi ha al Bages A Lajarín Es tracta de la millor mostra de necròpoli de tombes antropomorfes excavades a la pedra que hi ha al Bages, i presenta un estat de…

Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació 31TCG668942 S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5…

Situació Planta, a escala 1200, de les restes de l’església, que mostra la seva singular estructura a base d’una nau rematada a llevant per un transsepte sense absidioles J Sarri Situada sobre una petita elevació del terreny en el jardí de la Torre Santa Margarida de Sant Julià de Vilatorta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 332 x 43,1 —y 42,3 31 TDG 431423 Per la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm al km 4,5 hi ha l’entrada de la finca Torre Santa Margarida, a 150 m de la porta a mà dreta hi ha una petita elevació del terreny on…