Resultats de la cerca
Es mostren 4390 resultats
Les mines
Diversitat i aprofitament de recursos minerals Catalunya no és un país especialment ric en productes minerals, tot i que sí que n’hi ha una gran diversitat Això explica que en tot el territori català hi hagi hagut al llarg del temps nombroses explotacions de minerals, la majoria d’elles a petita escala de fet, es calculen més de deu mil punts en tot el territori on s’ha desenvolupat algun tipus d’activitat extractiva Aquí, però, es parla només de les més importants i de les excepcionals per la seva singularitat i s’intenta donar una visió de conjunt del que ha significat la mineria i el…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…
Vilafranca del Penedès
Vista aèria de Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta,…
Els factors edafogènics als Països Catalans
El sòl, com a sistema obert, és el resultat d’una sèrie de processos que poden interaccionar, reforçant-se o contrarestant-se L’acció d’uns o d’altres depèn d’un conjunt de factors del medi que s’anomenen factors formadors Clàssicament es consideren com a principals el clima, la vegetació o, en sentit més ampli, els organismes, el substrat a partir del qual es forma el sòl, la geomorfologia o posició que ocupa el pedió en el paisatge, i el temps que han actuat els processos edafogenètics A més, pot haver-hi una sèrie de factors locals com poden ésser la salinitat, la hidromorfia o la…
Els foraminífers fòssils
Secció polida d’una roca calcària amb nummulits de l’Eocè × 3 Jordi Vidal Els foraminífers són protozous rizòpodes, és a dir, organismes unicellulars amb pseudopodis Hom els considera pròxims al grup de les amebes i les tecamebes, però diferentment d’aquestes, tenen una closca calcària L’estructura cellular d’un foraminífer és realment excepcional per les seves dimensions i per la seva complexitat hom ha dit que únicament són comparables als animals superiors, formats per òrgans i teixits, i no a les cèllules que els formen recordem que els nummulits de l’Eocè o les loftúsies Loftusia del…
Arquitectura catalana modernista
El Modernisme constitueix, sens dubte, el moment estellar de l’arquitectura catalana moderna Se situa a la cruïlla de les més fortes transformacions, en l’ambient cultural de la fi del segle, al final agònic de la tradició decimonònica i de l’arquitectura academicista esdevinguda obsoleta, i a l’inici de l’arquitectura moderna, de les avantguardes del segle XX, que tot just s’insinua El Modernisme constitueix un ampli moviment en les arts i està format per arquitectes rellevants com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Lluís Muncunill Però, al mateix temps,…
Martorell
El pont del Diable de Martorell, damunt el Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba dreta del Llobregat en el lloc de confluència amb l’Anoia, riu que travessa pel mig el seu territori.
Situació i presentació Al nord-est limita per un petit sector, per sobre de la colònia de Can Bros, amb el terme d’Abrera a llevant, el curs del Llobregat fa de divisòria amb el de Castellbisbal del Vallès Occidental que, en un sector, arriba fins al costat mateix del nucli de població S’hi ha format un barri, el de la Costa Blanca, en el terme de Castellbisbal, però estretament relacionat amb Martorell Riu avall, passat el congost, el municipi limita al sud-est amb Sant Andreu de la Barca i al S-SW amb Castellví de Rosanes, a migdia de l’Anoia A ponent i al NW Martorell…
Transports 2017
Transports
Aeronàutica Aviació comercial Fins el novembre del 2017 van passar per l’aeroport del Prat 44 milions de passatgers, un 7,1% més que en els onze primers mesos del 2016 Aquestes xifres van confirmar que el Prat no ha deixat d’assolir nous rècords des que l’any 2011 va superar els 34 milions de passatgers, fet que ha suposat un creixement de l’interès de les companyies aèries de tot el món per aquest aeroport En aquest sentit, l’increment de companyies de baix cost al Prat –iniciat al final del 2016– va originar el 2017 un fort augment del trànsit aeri Unes quantes,…
1914-1936: L’economia catalana en els anys d’entreguerres. Consolidació industrial i diversificació productiva
L’economia catalana de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil una introducció Publicitat de làmpades elèctriques "Z" Els vint-i-dos anys que van des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, a l’agost del 1914, fins a l’inici de la Guerra Civil, al juliol del 1936, constitueixen, sens dubte, el període menys conegut del segle XX pel que fa a l’evolució de l’economia catalana Els estudis sectorials resulten, encara, insuficients i d’anàlisis més generals, senzillament no n’hi ha Ha calgut, doncs, l’elaboració de nous indicadors i, alhora, s’ha intentat un aprofitament sistemàtic de totes…
Ocupació i organització del territori de Lleida als segles XII-XIII
Art romànic
Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…