Resultats de la cerca
Es mostren 4359 resultats
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…
Santa Maria de Besalú
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera exterior, l’absis central de la qual fou falcat per contraforts en època posterior J Todó-TAVISA Les restes de l’antiga església de Santa Maria es troben dintre el nucli antic de la població de Besalú formant part del conjunt històrico-monumental en l’àmbit que ocupà el castell i la canònica, a la part de tramuntana de la vila, dalt un puig actualment de propietat particular Mapa 257M781 Situació 31TDG755722 Història Fundació de la canònica a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Miró Bonfill, comte de…
Les arts resplendents
Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…
Del Classicisme al barroc ornamental
La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…
El Tarragonès
Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…
El Pallars Jussà
Situació i presentació La comarca del Pallars Jussà, de 1 343,07 km 2 , és formada per un total de catorze municipis i n’és la capital la ciutat de Tremp És una de les comarques catalanes més extenses i una de les menys poblades com a la resta de comarques veïnes el despoblament ha estat un dels principals problemes socioeconòmics Limita al NW amb l’Alta Ribagorça, al N i NE amb el Pallars Sobirà, a l’E amb l’Alt Urgell, al S amb la Noguera i a l’W amb els municipis aragonesos del Pont de Montanyana, Areny de Noguera i Sopeira, tots tres de la comarca de la Ribagorça Hom distingeix diversos…
La Cerdanya
Situació i presentació La Cerdanya o Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya Té una superfície de 546,57 km 2 Dels 23 municipis que l’any 1936 formaven la comarca, actualment només en resten 17 Dels 6 municipis desapareguts, alguns s’han fusionat i d’altres han estat agregats a municipis més grans El cap comarcal és Puigcerdà Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig Malgrat la clara unitat geogràfica i econòmica de la comarca es poden distingir dues subcomarques amb…
El cos humà, la salut i la malaltia
La salut i la malaltia Quan dos amics o coneguts es troben, és molt habitual que un d’ells pregunti a l’altre "Com estàs", i que aquest li respongui "Estic bé, i tu" o "Doncs, una mica pioc" o "No estic gaire fi" o, fins i tot, "Em trobo malament, estic malalt" Però, si els analitzem amb precisió, què volen dir aquests termes que ens semblen tan oposats bé o malament, salut o malaltia En definir-los, topem amb nombroses dificultats i en l’intent podem caure en cercles viciosos, com el que defineix la salut com l’absència de malaltia o viceversa Això passa perquè, quan intentem descriure les…
Les cloroficies
Clorófits continentals de les classes de les cloroficies 1-13 i zignematoficies 14-21 1 Ulothrix zonata x 600 2 Stichococcus bacillaris x 750 3 Chlorosarcina superba x 600 4 Stigeoclonium curvirostrum x 600 5 Ulothrix moniliformis a filament b zoòspora x 1200 6 Aphanochaete repens x 600 7 Apatococcus lobatus x 600 8 Coccobotrys verrucariae a formacio d’aplanòspores b tallus x 1000, 9 Trentepohlia effusa x 300 10 Oedogonium cèllula amb detall del cloroplast x 600 11 Oedogonium acrospirum filament amb oogoni intercalar x 250 12 Bulbochaete setigera filament amb dos oogonis, dels quals un porta…
Els dípters: mosques i mosquits
Característiques del grup Els dípters, mosques i mosquits en general, són insectes holometàbols molt característics per la seva morfologia i molt importants pel seu nombre i el seu interès econòmic Presenten una gran diversitat de grandàries i formes, amb espècies que tot just arriben al millímetre i d’altres que poden assolir diversos centímetres de llargada o envergadura, com les típules o els tàvecs Els adults dits també imagos tenen normalment dues ales membranoses situades al mesotòrax, que és el segment més desenvolupat del tòrax El segon parell d’ales propi dels altres insectes, les…