Resultats de la cerca

Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue…

Vida Fill d’una família nombrosa, sembla bastant probable que fos instruït pels organistes de Winchester James Kent i P Fussell, tot i que gran part del seu aprenentatge fou autodidàctic, a partir de l’estudi personal dels concerts d’A Corelli, i del Traité d’harmonie de JPh Rameau Cantà al Covent Garden amb només quinze anys, i aviat publicà una collecció de cançons i cantates La seva carrera com a cantant solista fou breu, amb papers característics a les òperes pastitx de S Arnold En les primeres òperes que ell compongué arranjava també el llibret, i durant uns quants anys…

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…

Vida Fill d’un violinista, estudià música a la Hochschule für Musik de Frankfurt entre el 1886 i el 1890 A la dècada del 1890 fou professor al Conservatori de Coblença i al Conservatori Stern de Berlín Començà la seva carrera compositiva a Magúncia, on el 1890 s’estrenà la música per a l’obra Das Fest auf Solhaug 'La fortalesa de Solhaug', de HJ Ibsen, i el 1895 la seva òpera d’estil wagnerià Der arme Heinrich 'El pobre Enric', ambdues amb èxit La segona òpera, Die Rose vom Liebesgarten 'La rosa del jardí d’amor', 1901, es representà a Viena sota la batuta de G Mahler l’any 1905 El 1907 es…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

Vida Segon fill d’una família noble, les dades que es tenen sobre els seus anys de joventut no són gaire abundants Serví com a patge i, posteriorment, emissari de diferents membres de la noblesa tirolesa, i realitzà missions diplomàtiques per a l’emperador Segimon, la qual cosa li permeté viatjar i familiaritzar-se amb diverses llengües Participà en els concilis de Constança i Basilea, i en el Reichtag de Nuremberg el 1431 Durant una part de la seva vida residí al castell de Hauenstein, prop de Bozen Tirol del Sud, defensant els interessos de l’arquebisbe de la localitat Estigué enamorat d’…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del…

Aquest frontal és perfectament datat Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba o Villalba, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic núm inv 1951 Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393 El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun taller català de gran qualitat…

Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles A…

Al mateix temps que es produeixen els canvis físics propis del període puberal, s’hi genera una sèrie de modificacions psicològiques molt especials, producte, d’una banda, de la pròpia verificació de les modificacions corporals que indiquen el pas de la infància a l’edat adulta i, de l’altra, de les possibilitats intellectuals que ofereix el major grau de maduració del sistema nerviós que es produeix en aquesta època Habitualment, s’empra el terme adolescència per a designar les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa de la vida El coneixement per part dels pares de les…