Resultats de la cerca
Es mostren 45035 resultats
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional…
Araucària
“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant…
Àspid: cobra o escurçó?
Cleopatra se suïcidà fent-se picar per un àspid Un sistema expeditiu i propi dels temps que aleshores corrien Quina mena de serp era aquest àspid, però La popularitat de l’episodi històric és deguda en gran part a la reconstrucció que d’aquesta història féu William Shakespeare en el seu drama “ Antoni i Cleopatra ”, basant-se en les “ Vides paralleles ” de Plutarc Una reconstrucció tan carregada de força poètica que fa exclamar a l’eixorca Cleopatra en el moment de llevar-se la vida aplicant-se l’àspid sobre el pit “Estrella de llevant Oh, calma, calma No veus el meu nadó damunt la sina…
Africans a les Amèriques
La colonització d’Amèrica per part de les potències europees requeria una gran quantitat de mà d’obra barata A les possessions d’Espanya, la llarga controvèrsia entre el dominicà Bartolomé de Las Casas 1474-1566, que reconeixia i defensava el valor humà dels indis, i l’antierasmista militant Juan Ginés de Sepúlveda ~1490-1573, partidari de mantenir-los en una esclavitud que els seria natural, menà a una solució de compromís a partir del 1573 els indígenes foren considerats ‘humans veritables’, però també ‘ànimes que calia convertir’, la qual cosa permeté de sotmetre’ls al sistema d’“…
Primats de dues potes
Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…
“El Orinoco ilustrado”
Remunten els “yungas”, emergeixen de sota l’horitzó i aterren a El Alto, l’insòlit aeroport de La Paz, a més de 4 000 m d’altitud Són vells avions dels anys quaranta, DC-3, C-46 i B-17, que vénen dels “llanos” de Mojos i deles sabanes de la plana, allà baix, a escassos metres sobre el nivell de la mar, a la conca del Paraguai Duen carn en canal, vedells escorxats que potser no havien vist mai un automòbil quan campaven lliurement Vedells aerotrans-portats, de races elementals, reflex de l’esbiaixat desen-volupament a mitges de laramaderia sabanera Saba-na antropitzada, en tot cas Abans dels…
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…
Del Crèdit i Foment al Crèdit i Inversions (1910-1982)
Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap relació amb l’…
Alemanya 2012
Estat
El diari sensacionalista Bild va publicar, just quan faltaven pocs dies perquè s'acabés l'any, un article que qüestionava el grau de relació que podien arribar a tenir dirigents polítics i poder econòmic Aquesta vegada el punt de mira es dirigia sobre Christian Wulff, president del país, acusat d'acceptar diners d'empresaris per publicar llibres d'autoexegesi, comprar segones residències i acceptar sumptuosos regals La dimissió de Wulff, que es va fer efectiva el 17 de febrer, va donar pas al nomenament, el 18 de març, del conservador Joachim Gauck, però no van acabar aquí les turbulències en…