Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Mediaset
Grup multimèdia italià fundat per Silvio Berlusconi.
Té l’origen en Fininvest, empresa immobiliària fundada el 1961 que a la meitat dels anys setanta derivà cap al món de les comunicacions, amb la creació de Telemilano el 1978 El 1980 aquesta emissora es transformà en la cadena privada Canale 5, que passà a emetre per tot Itàlia i adquirí Italia 1 1982 i Retequattro 1984, amb els quals trencà l’hegemonia de la cadena pública RAI El 1993 la reorganització dels tres canals donà lloc a Mediaset Els anys següents l’empresa es diversificà i absorbí un gran nombre d’empreses amb vista a la integració de totes les fases de la producció audiovisual, i…
llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…
Les societats de crèdit barcelonines
Portada de la Memòria de la Societat Catalana General de Crèdit El 28 de gener de 1856 les Corts espanyoles aprovaven dos decrets de gran transcendència per al sistema financer la Llei de Bancs i la Llei de Societats de Crèdit La primera convertia el Banco Español de San Fernando en Banc d’Espanya i acceptava la creació de diferents bancs d’emissió de caràcter local, a més del Banc de Barcelona i del Banco de Cádiz, que ja estaven actuant La segona, la Llei de Societats de Crèdit, regulava la creació d’unes entitats financeres que podrien realitzar totes les operacions bancàries —comercials i…
Victorino Puente Puente

Victorino Puente Puente
© Escola Pia
Cristianisme
Escultura
Religiós escolapi, escultor.
Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a Sarrià com encarregat del…
Vicent Ferran i Salvador
Història
Historiador.
Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915 Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana una cuestión de competencia” 1942, “De la Valencia del siglo XVI La pragmática de las mulas” 1943, “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” 1945 i “Pablo…
,
Croàcia 2013
Estat
L’1 de juliol Croàcia va entrar a formar part de la Unió Europea com a membre de ple dret, després d’onze anys de negociacions, amb l’excepció de l’espai Schengen, que es durà a terme previsiblement el 2015 L’entrada a la Unió Europea ja ha suposat un fort xoc per al teixit productiu i econòmic a tot el país, ja que ha obligat el mercat croat a obrir-se i augmentar, així, la competència Tanmateix, l’economia croata va seguir en recessió, malgrat un dèbil creixement de prop del 0,5%, i amb una taxa d’atur que afecta el 17% de la població El PIB va continuar baixant, al contrari…
Mario Monti

Mario Monti
© Consell de la Unió Europea
Economia
Política
Economista i polític italià.
Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…
El gas d'acetilè. El carbur de calci
Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de carbur de calci dóna uns 300 litres de gas…
abús de posició dominant
Economia
Situació en què una o més empreses utilitzen en benefici propi la seva hegemonia en el mercat amb productes i serveis, en detriment de la lliure competència i dels interessos dels usuaris i consumidors.
La majoria de legislacions no castiguen el fet de gaudir d’una posició dominant en el mercat, sinó les pràctiques monopolístiques que se'n beneficien i que poden afectar els competidors i, per tant, reduir la lliure concurrència La llei acostuma a considerar que formen part d’aquestes pràctiques la imposició, de manera directa o indirecta, de preus o altres condicions, la limitació de la producció o distribució o el desenvolupament tècnic de les empreses i altres conductes d’aquest tipus
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina