Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
Jaciment de Ribesalbes (Plana Baixa)
Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten impregnació…
braquiòpodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats formada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a grans profunditats.
Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades de quitina i…
Les candelariàcies
Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en general…
Els mendosicutats
Els d’aquesta divisió són els bacteris arcaics, tots caracteritzats, a més de per altres aspectes metabòlics i estructurals, per no tenir el típic peptidoglicà a les seves parets La sistemàtica d’aquest grup de procariotes es troba en activa elaboració, ja que l’interès del seu estudi ha fet que en pocs anys es descrivissin i s’estudiessin amb tècniques de biologia molecular moltes soques isolades a partir d’ambients naturals, en la seva majoria extrems A més de la paret cellular sense peptidoglicà típic, els ribosomes dels bacteris arcaics s’assemblen als dels eucariotes, els lípids de les…
Les oxalidàcies
L’agrella de la fotografia, el pa-de-cucut Oxalis pes-caprae , és molt freqüent a les comarques litorals, on sovint es veu cobrint grans extensions als tarongerars o a d’altres conreus És una planta de fulles trifoliades els folíols de la qual, en forma de cor, tenen un mecanisme que, segons la intensitat de la llum, els permet de mantenir-se estesos o de plegar-se contra el pecíol, en posició vertical També les flors manifesten sensibilitat a la llum en el sentit que s’obren sota un sol intens i es mantenen tancades en altres condicions Teresa Franquesa Formen aquesta família prop de 900…
La fauna i el poblament animal de la tundra
El ventall faunístic En les condicions extremes de vida de la tundra és ben clar que els processos de formació dels conjunts faunístics, com també la dinàmica de les poblacions animals, depenen de la combinació dels factors ambientals i dels tipus de relacions interspecífiques La riquesa de medis aigualosos i l’explosió de vida de l’estiu àrtic expliquen que el principal component de la fauna de la tundra a l’estiu siguin els ocells aquàtics migradors, que exploten climes més benignes a l’hivern, estació que, a la tundra, és més favorable a alguns mamífers que no pas als ocells Rèptils i…
Les verrucarials: verrucàries i afins
Caràcters microscòpics principals de les verrucarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Verrucaria nigrescens asc I- i ascòspores B Thelidium incavatum asc I- i ascospora septada i heteropolar C Staurothele fissa asc amb dues ascòspores murals al costat, grups algues himenials Biopunt, a partir d’originals d’O Eriksson i I Pereira Constitueixen un interessant ordre que inclou sobretot líquens crustacis, més rarament esquamulosos o umbilicats, sobretot calcícoles, amb algues protocoecoides, que apareixen de color verd en rascar el tallus Els…
Els ambients agrícoles
Comunitats segetals, pròpies dels sembrats i riques en rosella Papaver rhoeas , niella Agrostemma githago , de fulles estretes i flor violada, i rafanistre Raphanus raphanistrum , de flors blanques, en un bladar de Palau de Plegamans Vallès Oriental Margarida Masclans En altres punts d’aquesta obra ja hem tingut ocasió de comentar com la vegetació actual és en bona part resultat de l’alteració de la que primitivament cobria la Terra, i com aquesta desnaturalització ha estat causada, sobretot, per l’acció de l’home Però, si això és cert per a totes les comunitats secundàries, enlloc és…
Proliferacions de fitoplàncton a la zona costanera
Ramon Margalef va proposar en el seu mandala una distribució dels grups de fitoplàncton segons les característiques químiques nutrients i físiques turbulència de l’aigua Les proliferacions de dinoflagellades es trobarien en el quadrant d’elevada concentració de nutrients i baixa turbulència, situació que es dóna a les aigües confinades de la zona costanera Els ports només estan representats en els dos quadrants rics en nutrients, i la diagonal defineix la mida dels ports Adaptat a partir de Margalef, Estrada i Blasco, 1980, i Vila i Masó, 2005 La visió tradicional de la Mediterrània com a mar…
Els ambients continentals rics en algues
A les capçaleres fluvials, com la illustrada del riu Freser alt Ripollès la força del corrent impedeix l’establiment d’algues associades a sediments fins i tous per contra, hi dominen especies filamentoses proveïdes de rizoides o formadores de làmines que s’adhereixen al substrat rocós, i també coixinets mucilaginosos de cianofícies i de diatomees S Sabater Aquí hom considerarà els principals ambients continentals, la majoria aquàtics, que aixopluguen poblacions d’algues Aquests ambients típics, però, només representen una part dels que poden permetre la vida de les algues Pràcticament, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina