Resultats de la cerca
Es mostren 4562 resultats
La formació del món modern
Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del continent, en menys d’un segle…
Les societats de l'antiguitat
El naixement de l’estat a les societats de la prehistòria El terme estat designa una organització que pren decisions i té el poder de donar ordres i fer que el poble que viu en un determinat territori l’obeeixi Aquest poder s’anomena polític i s’exerceix mitjançant l’amenaça i l’ús de la força És considerat un poder legítim per part de qui hi és sotmès i, a més, és sobirà, pel fet que no reconeix cap autoritat per damunt seu L’estat és constituït per tres elements un poder sobirà, un poble i un territori Se sap que des de l’antiguitat es van originar molts estats al món, perquè se’n conserven…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…
La memòria i l'oblit
La memòria i la identitat personal Quan ens falla és quan ens adonem, de vegades amb desesperació, com n’és, d’important, la memòria A escola, és anguniós rebre una mala nota per culpa d’un poema que no s’ha pogut retenir o per culpa del nom d’un general, un ministre o una obra que no hi ha hagut manera de recordar en el moment de l’examen I a tothom li agradaria evitar situacions incòmodes, com quan volem presentar dos amics i precisament aleshores el nom d’un d’ells, que coneixem de tota la vida, sembla que se’ns ha esborrat del cap És un buit de memòria, un lapsus que pràcticament tothom…
El vidre d’ús i de prestigi
Art gòtic
La historiografia Copa de vidre esmaltat, d’autor anònim Aquesta copa de vidre decorada amb esmalts mostra l’alta qualitat que van arribar a assolir les produccions de vidre catalanes durant la baixa edat mitjana Es tracta d’un objecte de gran luxe, que cal datar probablement vers els darrers anys del segle XV És una copa amb un dipòsit de parets atrompetades i una base plana, unida al peu per un nus esfèric lleugerament aplanat Hispanic Society of America, Nova York, núm Inv 59038 L’interès per les arts del vidre a Catalunya té l’origen els anys setanta del segle XIX, en sintonia amb un…
Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Entre el 1341 i el 1342 l’escultor Bernat Saulet va realitzar el retaule de la Passió per a l’església de Sant Joan i Sant Pau popularment anomenada Sant Pol o Sant Joanipol de Sant Joan de les Abadesses A l’entorn de Saulet es va formar un taller que durant els anys quaranta del segle XIV, fins a la Pesta Negra, va treballar intensament per a la canònica augustiniana de Sant Joan És l’anomenat taller de Sant Joan de les Abadesses, el principal promotor del qual fou l’abat Ramon de Bianya Característica dominant en la producció de taller de Sant Joan és l’especialització en l’ús de l’…
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…
L’economia catalana abans del 1800. Un esquema.
Antoni de Capmany 1742-1813, autor de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona L’embranzida industrial que durant el segle XIX singularitzava cada cop més l’economia catalana respecte al seu entorn regional tenia, naturalment, antecedents que poden escorcollar-se fins a èpoques remotes Però aquí no caldrà retrocedir més enllà del 1600 Al voltant d’aquesta data, en efecte, es pot situar el començament d’un cicle que porta directament fins a l’inici de la Catalunya fabril Cap al…
Clients, arquitectura i art en la Catalunya modernista
Francesc Sardà i Ladico 1877-1912 Socis del Cercle del Liceu a la Peixera 1907 Carbó Barcelona, Cercle del Liceu RM Al tombant dels segles XIX i XX el desenvolupament capitalista havia arribat a tots els racons de l’economia catalana, de manera que en diferents sectors productius s’havien constituït fortunes que en part es van abocar en la construcció de magnífics edificis particulars i en la decoració d’estances privades d’estil modernista Al costat de multitud d’edificis de caràcter públic, la demanda privada d’obres modernistes per part de la burgesia catalana fou importantíssima per als…
Santa Maria de Montserrat o Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de la portalada romànica del monestir A Lajarín El monestir de Montserrat es dreça sobre un relleix situat a 720 m d’altitud i afaiçonat, enmig dels espadats, al vessant oriental de la muntanya Tant la portada com la imatge de la Mare de Déu, únics exemplars que resten d’època romànica, es troben al monestir Long 1°50’19” - Lat 41°35’37” Hom puja a Montserrat per la carretera que surt de Monistrol i que hi arriba en 8 quilòmetres FJM-AMB Història El monestir de Santa Maria de Montserrat, d’uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva…