Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Passat i present
A l’Exposició Internacional del 1929 es construïren a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, una colla d’edificis de gran format, els pavellons, d’aspecte molt eclèctic i amb un destí que, aleshores, es considerava efímer A mi sempre m’ha semblat digne de consideració el Poble Espanyol com a realització folklòrica, però tanmateix interessant, com a testimoni d’un concepte de síntesi arquitectònica, de pedagogia monumental pròpia de les grans exposicions universals o internacionals heretades del segle XIX Pels Jocs Olímpics de 1992 es programaren i realitzaren a tot Barcelona, i ben…
Pere Garcia de Benavarri
Art gòtic
Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…
Castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Vista de conjunt del castell, on s’aprecien els dos recintes i l’església castellera de Sant Pere ECSA - A Roura Situació Les ruïnes del castell de Paracolls són al cim d’un turó que cau a pic damunt la riba dreta del curs de la Castellana, a l’engorjat dels Banys de Molig El castell és vers el SE del poble de Campome, cap del municipi Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E Hom arriba al castell de Paracolls en mitja hora, a peu, des dels Banys de Molig Cal situar-se als jardins que s’estenen davant del balneari i travessar l’embassament del riu Un cop allí s’agafa un…
L’art romànic a la Selva
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Selva, amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors a l'any 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall A la comarca de la Selva trobem una bona mostra dels diversos tipus de construcció civil i militar a més a més, algunes d’aquestes construccions són força notables, especialment a causa d’haver-se conservat en bastant bon estat Hi trobem exemples dels tres tipus de castells característics d’aquests segles X-XIII sobretot del castell feudal, però també del castell pre-feudal i del castell palau dels darrers segles…
Santa Margarida (Palafrugell)
Art romànic
Situació La capella de Santa Margarida, anomenada també Sant Ponç de Vilarnau, és al centre del veïnat d’aquest mateix nom, format per cinc masies al cim d’un pujol, situat a 1,2 km de la vila de Palafrugell Altres cases una mica separades d’aquest nucli també formen part del veïnat Mapa 335M781 Situació 31TEG142397 Per arribar-hi cal seguir la “carretera vella” de Palafrugell a Calella i Llafranc, que era la que hom utilitzava fins que fou construïda una autovia moderna En arribar al punt on la paret de tanca del jardí de can Borrall —el casal més gran del lloc— és parallela a la carretera,…
Sant Llorenç d’Isavarre (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Església que ofereix una bella estampa, característica en moltes altres parròquies d’aquestes valls ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Isavarre és a la part alta del Poble, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444240 Història El primer esment conegut del lloc d’Isavarre és del 1064, en el conveni signat entre Ramon V i Artau I, en el qual la vila passà al comtat de Pallars Sobirà, si bé el traspàs no fou efectiu fins el 1094 L’any 1090 hi ha documentada la donació del comte Artau II al monestir de Gerri d’un “ excusatum ”, a…
Jaciment del tossal de Solibernat (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Vista general del tossal de Solibernat, aprofitat com a lloc de poblament des de l’edat del bronze fins a plena època andalusina ECSA-J Bolòs El tossal de Solibernat és uns 4 km al sud-est de Tor res de Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962997 Per a accedir-hi cal seguir el camí asfaltat que surt del poble cap a la barriada de les Casetes Tot seguit, es creua la sèquia de Torres i el canal de Seròs fins a arribar al cementiri D’aquí, cal agafar una pista a l’esquerra, que al cap de 2, 4 km passa pel nord del tossal Des del peu occidental d’aquest es pot seguir un camí d’ús agrícola…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
Ceràmica de cuina de l’antiguitat tardana
Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…
L’estudi del Renaixement i el Barroc
Hom va pensar que seria idoni incloure en aquest projecte d’Ars Cataloniae un volum on es valorés d’una manera crítica el camí recorregut fins al moment per la historiografia artística dels Països Catalans i que apuntés les mancances i passes a seguir per tal de prosseguir en la construcció d’una història nacional de l’art català, que alhora sigui científica i internacional El nostre objectiu, modest i arriscat alhora, és doncs fer un balanç dels darrers anys d’estudis dins la història de l’art català dels períodes renaixentista i barroc La recerca cap a les manifestacions artístiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina