Resultats de la cerca

Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…

Morfologia La reineta septentrional Hyla arborea és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior Albert Montori És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi La pupilla dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…

Situació Santa Magdalena de Vilaprinyó és al cantó de ponent del terme de Castellar de la Ribera, a mà dreta de la ribera Salada i amagada entre pins, dalt un turonet Mapa 291M781 Situació 31TCG639519 Entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, hi ha la Gravera, i a mà dreta una pista que s’enfila i arriba en 2 km a Tàpies Uns 900 m després de passar Tàpies, cal prendre la pista de mà esquerra i, 800 m més enllà, deixar el vehicle i caminar uns quatre minuts per arribar a Vilaprinyó JCS Història Aquesta església era situada dins l’antic terme del…

Situació Extrem occidental de la nau, amb la porta del començament del segle XIII que s’obre al mur meridional ECSA - A Roura L’església parroquial de Vià és al nord del nucli urbà de Vià, poble situat al sud-est d’Odelló Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 22” N - Long 2° 2’ 26” E Vià és a 16 km de la Guingueta d’Ix, al nord-est Cal prendre la carretera N-116, des d’on després d’haver fet 15 km s’agafa a mà esquerra el trencall que porta a Vià i Odelló Arribats a Vià, l’església és ben visible des de la carretera que travessa el poble RMAE Història Amb la forma Avizano és ja mencionada com a…

Situació Torre del castell, molt malmesa en la part superior, única part conservada de l’antiga fortalesa EFS En el punt més alt de la població de l’Ametlla de Segarra es localitzen, vora el modern dipòsit d’aigua, les ruïnes del castell de l’Ametlla, del qual se conserva només una gran torre que destaca per sobre de les cases que s’estenen pel pendent meridional situat al peu de l’antiga fortalesa Mapa 34-15 390 Situació 31TCG534044 L’Ametlla es troba a uns 20 km de Cervera en direcció sud S’hi accedeix per la carretera que uneix Cervera i Rocafort de Queralt Venint de Cervera, superat…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Hi és perfectament visible la seva estructura simple, a base d’una petita nau rectangular, coronada vers llevant per un absis semicircular J Vigué Aquesta església, pertanyent a la parròquia de Sant Julià de Lòria, és la capella de Cal Bringué possible deformació de Cal Berenguer Es troba al sector dret de la Valira, a l’altra banda i enfront de Sant Julià de Lòria, en un turó que s’aixeca uns 100 m per sobre el nivell del riu, al costat mateix de l’espadat Situació x 1°29′15” — y 42°27′30” Hom troba l’església de Sant Mateu,…

Situació Nucli d’origen medieval situat en un turó al peu del Roc de les Hores ECSA – JA Adell El castell i l’antic poble d’Oliana són situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts dels Pre-pirineus, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre, en l’anomenat grau d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG594609 A 1 km de la sortida d’Oliana per la carretera de la Seu d’Urgell, a la dreta, hi ha una pista que puja al castell i a l’església de Sant Andreu MTV-VRM Història Les referències a Oliana són molt nombroses en la documentació medieval La parròquia d’…

Situació Mur de la part nord del castell de Juià i alguns basaments d’altres murs, que revelen que fou un gran edifici de planta rectangular J Bolòs Són les restes d’un castell situades al cim d’un serrat, sobre el veïnat de Mas Nadal, actualment enmig del bosc Per arribar al castell, cal anar de Juià a Mas Nadal i travessar aquest veïnat de cases Ja dins el bosc, quan trobem el primer trencall, cal anar cap a l’esquerra, i a la segona bifurcació, deixar l’auto el castell és a mà dreta, a pocs metres, entremig dels arbres Mapa L39-12296 Situació 31TDG923528 JBM Història Segons que sembla, un…

Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…