Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
astronàutica
Interior de la bodega d’una llançadora espacial nord-americana
© Fototeca.cat
Astronàutica
Conjunt de ciències i tecnologies aplicades a l’estudi i al desenvolupament de la locomoció de ginys per l’espai extraatmosfèric, com també la seva explotació científica, militar o comercial.
El terme astronàutica fou proposat el 1927 per Joseph H Rosny i fou progressivament adoptat en quasi totes les llengües, excepció feta del rus, en el qual hom ha donat preferència a la forma cosmonàutica En l’estat actual del coneixement científic l’únic sistema per a propulsar un vehicle per l’espai, a part la hipotètica vela solar , és el del motor coet en qualsevol de les seves modalitats químic, nuclear, elèctric, etc El camí seguit pels vehicles espacials durant la major part del viatge és lliure, és a dir, l’astronau es mou únicament obeint les lleis de la mecànica celeste en funció de…
La casa Cros, pedra mil·liar de la indústria química catalana i espanyola
Dibuix de la fàbrica Cros a Badalona ECSA La industria química moderna ha nascut, a Europa, com una seqüella de la plètora tèxtil del segle XVIII L’augment de la població i de la renda per càpita anaren acompanyades, en aquella centúria, d’una renovada esplendor dels teixits tradicionals –de llana, lli i seda– i de l’adopció d’un teixit nou –el de cotó– cridat a eclipsar ben aviat els seus predecessors Un dels problemes d’aquella indústria tèxtil consistia en els costos en temps i en diners generats pel blanqueig, l’operació destinada a deslliurar el fil o la tela de les matèries…
L’Escola Industrial de Barcelona del 1904: un gran projecte per a la formació tècnica
Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent internacional d…
Els ostràcodes
Característiques del grup Els ostràcodes constitueixen un grup de crustacis molt diversificat, que comprèn unes 2000 espècies vivents i prop de 12 000 espècies fòssils El fet de tenir una closca proveïda d’una gran quantitat d’estructures i ornaments diferents en cada espècie fa que siguin molt importants en el camp de la paleontologia i en el de l’estratigrafia Són petits de 0,4 a 23 mm de llargada i d’estructura modificada respecte dels caràcters generals dels crustacis la closca bivalva que tanca a dins tot l’animal i la manca de segmentació del cos, en són bons exemples Viuen pràcticament…
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…
Els boscos monsònics al món
La vegetació monsònica L’alternança dels monsons i les estacions intermèdies seques que els separen constitueixen condicions inadequades per a l’establiment de la selva plujosa equatorial o intertropical, com ja ha estat comentat la selva plujosa només es dóna allí on mai no hi ha períodes d’eixut de més de tres mesos de durada El clima monsònic afavoreix la instauració d’un mantell vegetal i de la fauna que hi va associada, prou diferent els anomenats, justament, boscos monsònics La pèrdua foliar per eixut estacional Allà on la pluja estival és adequada, normalment per damunt dels 900 mm,…
El temps
Una definició de la idea de temps Pocs conceptes apareixen tan sovint en els nostres pensaments i en les converses quotidianes com el de temps "Faig tard, és massa d’hora, no hi sóc a temps, no tinc temps, em sobra temps" Quantes vegades hem pensat o dit frases per l’estil Amb tot, segurament no sabríem què contestar si algú ens preguntés "Però, en definitiva, què és el temps" Un antic savi va dir "Si no em pregunten què és el temps, ho sé, però si m’ho pregunten, no ho sé" Aquesta frase enginyosa ens permet tenir una idea de la dificultat que amaga aquesta interpellació, però per desgràcia…
Occitània
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
País de l’Europa Occidental, situat a la meitat meridional de l’hexàgon que constitueix l’Estat francès.
Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
Fons de còdexs de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (segles IX-XIII)
Art romànic
L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT conserva, datables entre el segle IX i la fi del segle XIII, noranta-nou fragments de còdexs bíblics, litúrgics i musicals Procedents de diferents arxius parroquials de la diòcesi, la major part foren reutilitzats com a cobertes de manuals notarials, posteriorment recuperats, per la qual cosa es redueixen a un bifoli o simplement a un foli doblegat Tanmateix, hom disposa també d’algunes restes que comprenen quadernets gairebé complets o més nombre de folis A partir dels estudis entorn dels aspectes codicològic, paleogràfic, textual i musicològic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina