Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
Antonín Dvorák
Música
Compositor txec.
Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…
Edvard Hagerup Grieg
Música
Compositor noruec.
Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…
Barcelona entre el segon gòtic internacional i les primeres influències flamenques
Art gòtic
Taula de la Mare de Déu de la Humilitat, de vers el 1430 Podria ser una pintura de Rafael Destorrents, encara el gran desconegut de la pintura gòtica catalana AB/MDB – PRotger Els anys que van seguir a la mort de Lluís Borrassà despuntà a Barcelona la nova variant de l’estil gòtic internacional de la mà de molts dels artistes que havien format part del taller del mestre gironí, entre els quals hi hagué, potser, Bernat Martorell, el màxim representant del segon internacional català És un període de continuïtats i de canvis en què destacaren artistes afermats als postulats del primer…
Estratègies i consells per a fer bé els exàmens
Educació
Com s’han d’afrontar els exàmens Els exàmens són la manera més habitual que tenen els professors de comprovar si has complert els objectius de l’assignatura Però, a més dels exàmens, els professors poden fer altres tipus d’avaluacions com, per exemple, els treballs, el seguiment dels deures diaris, l’exposició a classe d’un tema, el treball en grup, etc Però cada tipus d’avaluació és diferent En aquest capítol, ens dedicarem específicament als exàmens Concretament, a una sèrie d’estratègies i consells útils, en major o menor grau, per a qualsevol tipus d’avaluació De segur que ja has fet…
L’atenció
Educació
Què és l’atenció Segur que més d’una vegada t’han dit “estigues atent”, o “no pares atenció al que et dic” L’atenció és un procés psicològic imprescindible per a la realització de qualsevol activitat mental i, per tant, molt important per a l’estudi i l’aprenentatge L’atenció consisteix a seleccionar uns determinats estímuls i no fer cas de la resta A cada moment, els nostres sentits envien centenars d’informacions al cervell i és impossible prestar atenció a totes Imagina-t’ho Imagina’t que estàs estudiant a la teva habitació En aquest moment, a través dels diferents sentits, principalment…
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…
, ,
Cap a les avantguardes artístiques
Espanya, i més concretament Catalunya, encara que només sigui per la proximitat de la frontera amb França, es va beneficiar molt, artísticament parlant, de la seva neutralitat durant el primer conflicte bèllic europeu Molts artistes catalans i estrangers van tornar o es van refugiar temporalment a Catalunya, i van donar a conèixer la seva aportació personal a l’art del primer terç del segle XX Manolo, Gargallo o Picasso van retornar a Barcelona, després d’haver-la abandonat a principi de segle La Ciutat Comtal també va comptar amb la presència dels immigrants F Picabia, M Laurencin, A Cravan…
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
Entre l’eixut i la gelor
Els deserts del fred eixut Els deserts continentals freds apareixen a latituds subtropicals, immersos en zones de caràcter temperat Es troben sempre a l’interior dels continents i es caracteritzen, com els típics deserts càlids tropicals, per l’aridesa, l’elevada taxa d’evaporació i la forta desproporció entre el règim tèrmic i les precipitacions Vegeu també Els tipus de clima de la Terra La singular condició dels deserts freds Tot i les semblances entre els deserts càlids dels tròpics i els deserts freds dels subtròpics baixa quantitat de precipitacions, altes temperatures, augment de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina