Resultats de la cerca

Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…

El classicisme i l’academicisme Al començament del segle XIX el classicisme acadèmic de l’arquitectura catalana, tal com passava a l’Estat espanyol i a Europa, va arribar a la maduresa Tanmateix, les circumstàncies polítiques i bèlliques que culminaren amb la guerra del Francès 1808-14 van provocar que gran part dels somnis arquitectònics no passessin de simples projectes desats als arxius de les acadèmies i de les corporacions, ja que s’esperava que arribessin èpoques més favorables No obstant això, durant aquesta etapa es van donar dos fets molt importants que marcarien l’arquitectura…

Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…

Retaule de l’Epifania, obra d’un mestre anònim Els nous corrents de devoció sorgits al final del segle XIV i l’inici del XV, que incidien en la pràctica de l’oració i la meditació privades, segurament van incentivar la creació de mobles com aquest retaule de petites dimensions, de vers el 1450, atribuït per alguns estudiosos a Jaume Huguet i destinat a l’oratori d’alguna casa benestant Presidit per l’Epifania, el retaule inclou també la Crucifixió, en la qual es veuen les imatges de dos donants presentats per sant Antoni Abat i per una santa màrtir no identificada i…

Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…

Una part força important de les boscanes decídues i dels boscos mixtos que s’han tractat en aquest volum es troba als països més rics i desenvolupats del món, on hi ha una llarga tradició de protecció dels boscos i de recerca naturalística Paradoxalment, però, durant els darrers anys, la sensibilització i el debat sobre els boscos i el medi ambient s’han centrat, quasi exclusivament, en els recursos dels boscos tropicals i les amenaces que pesen sobre la seva flora i la seva fauna, mentre…

Situació i presentació La comarca del Berguedà és composta per 31 municipis, que li donen una extensió de 1 184,89 km 2 Limita al N amb la Cerdanya, i la línia divisòria és formada per la carena d’un tros de la serra de Cadí, la serra de Moixeró i la Tosa d’Alp A l’E limita amb el Ripollès i Osona, on, en un llarg tram, la riera de Merlès fa de partió entre les dues comarques A l’W el Berguedà té com a veïns el Solsonès i l’Alt Urgell, que presenten uns límits ben irregulars, ja que són plens d’entrants i sortints I al S la comarca entra en contacte amb el Bages Encara que és clarament una…

La geografia física Limita al N amb l’oceà Àrtic a l’W, amb Noruega, Finlàndia, la mar Bàltica, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna i la mar Negra al S, amb Geòrgia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia, el Kazakhstan, Mongòlia i la Xina i a l’E, amb l’oceà Pacífic En formen part també l’enclavament de Kaliningrad part de l’antiga Prússia Oriental, situat entre la mar Bàltica, a l’W, Polònia al S i Lituània a l’E i al N, i l’arxipèlag de les Kurils i l’illa de Sakhalin, a l’oceà Pacífic i, a l’oceà Àrtic, l’illa de Nova Terra, els arxipèlags de la Terra del Nord i de la Nova Sibèria…

Situació Una vista aèria del conjunt monàstic J Todó-TAVISA L’antiga canònica de Santa Maria és situada a la vila de Lledó, cap d’un municipi emplaçat a l’alta vall del Manol, als contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont La vila, travessada per la riera Àlguema, és d’origen molt antic i ocupa un espai de topografia força irregular L’església de Santa Maria i les restes de la canònica són al sector més baix, vora la riera, a la plaça Major i la placeta del Priorat Mapa…

Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…