Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Dret administratiu
Dret processal
Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya.
És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries relatives al Tribunal…
Félix Grande Lara

Félix Grande Lara
© Biblioteca de La Rioja
Literatura
Poeta castellà.
Fou l’editor de Cuadernos Hispanoamericanos i publicà assaig i contes Por ejemplo, doscientas , 1966 Occidente, ficciones y yo , 1968, però es destacà com un dels poetes més representatius de l’època de la postguerra La seva poesia és publicada a Taranto 1961, Las piedras 1964, premi Adonais, Música amenazada 1966, Blanco spirituals 1967, premi Casa de las Américas , Puedo escribir los versos más tristes esta noche 1971, Las rubáiyátas de Horacio Martín 1978, Premio Nacional de poesía, etc, aplegats en diferents antologies i, posteriorment, a Biografía Poesía completa 1958-1984 1986,…
Pere Castelló i Ginestar
Metge.
Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…
comanda de la Joncosa
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple situada al castell de Gelida (Baix Penedès).
Els templers reberen l’any 1142 d’Hug, canonge de la seu barcelonina i capellà de l’església de SantPere de Gelida, i Bartomeu, prevere de la mateixa església, el mas de SantPere Tot i que no es tenen notícies documentades de com s’administrava la comanda, es té constància que el 1202 tenia comanador, tot i que del 1246 i al 1250 i del 1254 al 1258 n’ostentà la titularitat el comanador de Palau-solità El 1281 la comanda de la Joncosa era la comanda principal del Penedès, de la qual depenia la de les Gunyoles El 1309 el rei Jaume II permutà…
Velòdrom de Tortosa

Competició al Velòdrom de Tortosa el 2012
Arxiu Gràfic Tortosasport SL
Ciclisme
Velòdrom de Tortosa.
Inaugurat el 2 de maig de 1943, fou seu del Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1943, 1945 i de ciclisme darrere moto comer-cial 1943, 1945, 1946, 1953 Inicialment gestionat pel Club Deportiu Tortosa, el 1960 passà a la Penya Baix Ebre Ja Arribarem El seu equip ciclista guanyà el Torneig Intervelòdroms en diverses ocasions També s’hi celebrà el Gran Premi Internacional de Tortosa puntuable per a la Copa del Món darrere moto 1965 i hi arribà alguna etapa de la Vuelta a Espanya i de la Volta a Catalunya A partir del 1974 s’hi entrenà la Unió Ciclista Tortosa Posteriorment…
Sant Salvador de Serradellops (Oristà)
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme, que dona a llevant E Pablo Aquesta església, capella del mas Sant Salvador, es troba a l’extrem de llevant del terme, a més de 800 m d’alt, en un punt dominant de la serra, que separa el Lluçanès de la Plana de Vic Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 28,1 —y 45,2 31 tdg 281452 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres 11 i 12 surt, a mà esquerra, la carretera que porta a Oristà, que cal prendre…
Sant Pere de les Botges, de les Cadenes o d’Arboçar (Òdena)
Art romànic
Situació Vista exterior de l'església de Sant Pere de les Botges, ara en estat totalment ruïnós ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades en un altiplà envaït per conreus, prop de Cal Caire, entre els torrents de Puig Bufer i de Cal Roig, a la banda septentrional del terme, prop del sector sud-occidental del Bages Mapa 35-15391 Situació 31TCG855112 L’accés a la capella es realitza per un camí que arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 9 en direcció nord de la carretera dels Prats de Rei a Igualada Un cop iniciat, en arribar al puig on es dreça una torre de…
Castell de Montoriol d’Amunt (Montoriol)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany de mur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la carretera D-2 que ve de Vilamulaca i Forques i porta vers Illa Un cop passat el poble de Montoriol d’Avall, en arribar a les primeres cases del barri dels…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
Botarell

Botarell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén per la plana quaternària del Camp de Tarragona, just fins als primers contraforts muntanyencs que l’envolten És a uns 196 m d’altitud, envoltat pels municipis de Montbrió del Camp S, Riudoms E, les Borges del Camp NE, Riudecols NW i Riudecanyes W, i en un punt toca el d’Alforja N El territori és travessat per les rieres de les Voltes i de Riudecols, entre altres de menor entitat, mentre que la d’Alforja i el barranc dels Domenys fan de llindar al terme El municipi comprèn el poble de Botarell, que n’és el cap, i la urbanització de les Costes, que tenia 5 h…