Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Els Ports
Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de Tortosa En el…
La serra del Montsant
El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony
Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…
El massís de Canigó
Visió de la pica de Canigó des dels gorgs de Cadí Els petits estanys glacials del massís són els més orientals de tota la serralada pirinenca Ernest Costa El massís de Canigó 110, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Canigó és situat a l’extrem oriental de l’alta cadena axial pirinenca El seu cim, la Pica del Canigó 2785 m és només a 45 km de les platges del golf de Lleó El massís integra una veritable península muntanyenca que domina la plana rossellonesa limita al nord per la vall de la Tet i al sud per la del Tec A part el seu valor simbòlic per…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda septentrional…
L’alta vall d’Àneu
Els bedollars, com ara aquest a prop d’Alós d’Isil, tendeixen a colonitzar molts pendents de l’Alt Àneu en haver-hi disminuït la pressió ramadera Jaume Orta L’alta vall d’Àneu 14, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La capçalera de la Noguera Pallaresa —denominada aquí alta vall d’Àneu— es troba a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran L’envolten un conjunt de crestes força retallades i elevades que donen lloc, en conjunt, a un relleu molt abrupte Al nord, és limitada per la llarga carena estesa entre el tuc de l’Home 2713 m i el Mont Roig…
Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura
Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…
L’Alt Túria
Un accidentat tram del Túria, als confins del País Valencià i Castella Xavier Moreno L’Alt Túria 18, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Túria és una extensa comarca natural situada als límits nord-occidentals de la zona central del País Valencià És coneguda, amb el Racó d’Ademús, com «la València aragonesa», ja que totes dues terres són castellanoparlants Des de temps antic, l’Alt Túria i el Camp de Túria o Camp de Llíria formaven l’agrupament comarcal dels Serrans La comarca mostra un trànsit suau i ben graduat entre les condicions naturals del sud-est d’Aragó i el…
Montserrat
Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud Pràcticament tota l’…
Característiques generals dels ocells
Característiques adaptatives al vol Els ocells són vertebrats homeoterms és a dir, que la seva temperatura interna no varia amb la del medi de temperatura elevada i de reproducció ovípara, proveïts de plomes i amb els membres anteriors transformats en ales, cosa que porta a un bipedisme obligat Aquests caràcters i molts d’altres poden explicar-se a la llum d’un objectiu adquirir la facultat de volar Altrament, un primer cop d’ull general al món dels ocells, ens el mostra àmpliament diversificat, tant pel que fa als colors i les dimensions com per la forma de les potes, el bec o les ales Podem…