Resultats de la cerca

Definició El tètan és un trastorn molt greu provocat per l’ingrés en l’organisme d’una potent toxina elaborada per un bacteri denominat Clostridium tetani Aquest trastorn, que provoca manifestacions neurològiques habitualment serioses, i que entre el 35% i el 50% dels casos resulta mortal, pot ésser previngut eficaçment mitjançant l’aplicació del vaccí antitetànic Causes El Clostridium tetani és un bacil, o bacteri de forma allargassada, grampositiu que es caracteritza pel fet que és anaerobi, pràcticament immòbil, i perquè elabora una exotoxina molt potent, denominada tetanospasmina , que…

Definició La gonorrea , o blennorràgia , és una malaltia infectivo-contagiosa molt freqüent provocada per un bacteri denominat Neisseria gonorrhoeae que es transmet gairebé sempre per contactes sexuals i que produeix trastorns inflamatoris localitzats, segons els casos, a les mucoses uretral, vaginal, del coll uterí, rectal o orofaríngia El trastorn sol remetre als pocs dies, si s’hi aplica el tractament adequat tanmateix, en els casos no diagnosticats o tractats inadequada-ment, pot fer-se crònica o causar diverses complicacions, com ara infeccions de la sang o del teixit articular, o, més…

Els acantocèfals són animals vermiformes paràsits que, en estat adult, viuen sempre en l’intestí de vertebrats El seu estudi és d’un gran interès pel fet que són agents causants de malalties d’animals tant silvestres com domèstics, i també, més rarament, de l’home La seva morfologia reflecteix una adaptació profunda a la vida parasitària i al seu microhàbitat entèric destaca, sobretot, la poca extensió dels sistemes muscular, nerviós, circulatori i excretor, com també la pèrdua completa del sistema digestiu L’organisme no és, doncs, sinó un sac pseudocelomàtic d’òrgans reproductors proveït d’…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…

L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…

Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…

L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici anal, que n’expulsa els residus Si recorreguéssim el trajecte que…

En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al…

Característiques adaptatives al vol Els ocells són vertebrats homeoterms és a dir, que la seva temperatura interna no varia amb la del medi de temperatura elevada i de reproducció ovípara, proveïts de plomes i amb els membres anteriors transformats en ales, cosa que porta a un bipedisme obligat Aquests caràcters i molts d’altres poden explicar-se a la llum d’un objectiu adquirir la facultat de volar Altrament, un primer cop d’ull general al món dels ocells, ens el mostra àmpliament diversificat, tant pel que fa als colors i les dimensions com per la forma de les potes, el bec o les ales Podem…

Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…