Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Sant Vicenç d’Albelda
Art romànic
Possiblement sota l’influx de la seu de Roda i dels Estopanyà, senyors de la vila d’Albelda des de mitjan segle XII, els canonges de Solsona van engegar la restauració religiosa a l’indret, cosa que explicaria la construcció d’una església sota l’advocació a sant Vicenç màrtir, i les consegüents disputes jurisdiccionals entre les seus de Lleida i d’Urgell En la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, en presència del comte Ermengol VII d’Urgell, el bisbe Bernat Roger de la Seu concedí als clergues de Solsona les esglésies d’ Albella , a reserva dels drets episcopals 1163 Poc després,…
Fases de la resposta sexual
Els intents d’esquematitzar una resposta sexual estàndard, basats en paràmetres objectius i científics, són relativament recents Potser les pautes morals han impedit durant molt de temps que els investigadors s’interessessin per aquests temes o bé que, tot i estar-ne interessats, poguessin portar a terme llurs estudis d’una manera sistematitzada Actualment, però, hom disposa de dades fiables basades en principi en les investigacions desenvolupades pels sexòlegs Masters i Johnson, que van estudiar en el seu "laboratori" aquestes qüestions d’una manera objectiva, de la mateixa manera que es fa…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
Sant Mateu de Vilademires (Cabanelles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure a la seva façana la porta d’entrada, coberta amb quatre arcs de mig punt en degradació J Bonell Vilademires és un poblat de masies escampades, dels contraforts orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, a la petita vall drenada per la riera de Sant Jaume i la seva tributària, la riera de Vilademires, a la conca del Fluvià L’església parroquial de Sant Mateu de Vilademires és al cim d’una carena d’escassa elevació al costat només hi ha la rectoria, deshabitada Mapa 257M781 Situació 31TDG831756 A la carretera comarcal C-260…
Sant Vicenç de Castellfollit de Riubregós
Art romànic
Situació Ruïnes del recinte jussà del castell, situades prop d’un arc d’accés, identificades normalment com les restes d’aquesta antiga església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les suposades restes d’aquesta església es troben dins el castell de Castellfollit, en l’àmbit residencial, al recinte jussà, adossades al pany nord de la muralla Mapa 34-14361 Situació 31TCG701265 L’itinerari per arribar fins aquest indret és el mateix que l’utilitzat per accedir al castell CPO Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós Sempre tingué la condició…
Pardal de passa
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Santa Maria de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de Castell-lleó no…
Sant Romà de Casamor (Cabanelles)
Art romànic
Situació Pany de mur que actualment forma part d’una pallissa i que pot pertànyer al primitiu edifici de l’església F Tur És l’església d’un veïnat, Casamor, format actualment per tres masies, el qual es troba a mà esquerra de la riera de Sant Jaume, 1,5 km al sud-est de Queixàs i a 3 km al nord-oest de Cabanelles Mapa 257M781 Situació 31TDG845746 Per anar-hi cal situar-se a la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot entre els quilòmetres 12 i 11 hi ha, a mà esquerra, el camí que porta fins al mas de Casamor, que és a uns 200 m A tramuntana, al cim d’un pujol hi ha l’església de Sant…
Sant Martí de Canyà (Sant Feliu de la Guàrdia)
Art romànic
Actualment, no hi ha cap rastre visible de l’antiga església de Sant Martí, i al lloc on era edificada ara hi ha un camp de conreu El lloc de Canyà i la seva església eren a 1 km vers tramuntana de Sant Tomàs de Fluvià, a tocar del camí reial, en un replà enlairat sobre les terres ocupades per l’antic estany de Vilacolum, actualment dessecat La parròquia medieval de Canyà era emplaçada en un lloc poblat des d’època romana, tal com demostra la terrissa de l’època que s’hi troba En diversos documents del segle X apareixen confirmades a favor del monestir de Sant Pere de Rodes…
Sant Pere de la Ribera (Graus)
Art romànic
Situació Capella abandonada i mig perduda que és situada a l’antiga caseria de la Ribera ECSA - R Gutiérrez L’antiga església de Sant Pere, avui en ruïnes i coneguda també com Sant Pere del Sarrau, és situada a la primitiva caseria de la Ribera, que es trobava a llevant de Güel i, com el seu nom indica, al marge dret de l’Isàvena, entre el barranc de les Badies i el terme de Roda Avui en dia, les cases de la Ribera es troben aigües avall, vora Lasquarri Mapa 32-11 251 Situació 31TBG947800 L’accés a l’ermita de Sant Pere de la Ribera es fa des de la casa Trespueio de Güel, a tres quarts d’hora…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina