Resultats de la cerca

L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…

L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…

La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat que encara no…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

El cabusset Tachybaptus ruficollis és el més petit 25-27 cm i el més abundant de tots els cabussons Noteu a la fotografia el color teula de les galtes i la gola que caracteritza el plomatge estival d’aquesta espècie, i compareu-lo amb el plomatge hivernal, més somort Xavier Ferrer Aquest petit ocell cabussador es pot veure tot l’any en indrets adients dels Països Catalans, quelcom més escampat a l’hivern Resten encara per determinar l’origen i l’abast dels efectius hivernants forans El cabusset es distribueix pel sistema d’aiguamolls litorals, incloent-hi les àrees humides de reduïda…

El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La fredeluga Vanellus vanellus és, de bon tros, el més vistós dels caràdrids, amb el seu verd mantell tornassolat, pit negre, abdomen blanc i airós plomall negre al capdamunt del cap, caràcters ben patents en aquest exemplar del delta del Llobregat Baix Llobregat Es tracta, altrament, d’un ocell gros 27-30 cm, infallible precursor de l’hivern a les nostres latituds, fet que justifica la denominació popular amb què és conegut Ramon Torres Al territori estudiat és un ocell molt estès i comú durant l’hivern, on és el limícola més abundant Com a nidificador és raríssim, car només nia…