Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Cura del cordó umbilical del nadó
Després del naixement, hi roman una resta del cordó umbilical, que s’anirà assecant fins que cau Això sol succeir generalment cap al cinquè dia, però no és gens anormal que arribi fins al desè Entretant, és una de les parts del cos del nadó que convé tractar amb més cura Com que es tracta d’un teixit desvitalitzat, els gèrmens s’hi poden desenvolupar amb facilitat, i a través del llombrígol pot transmetre’s la infecció a la resta de l’organisme Una mesura adequada per a evitar que s’infecti és netejar el cordó umbilical amb alcohol dues o tres vegades al dia Després de netejar-lo, convé…
Un vaso de whisky
Cinematografia
Pel·lícula del 1958; ficció de 88 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona, Pefsa Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Salvador Torres Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Montsalvatge, Josep Solà INTERPRETACIÓ Rossana Podestà María, Arturo Fernández Víctor, Carlos Larrañaga Carlos, Yelena Samarina Laura, Carlos Mendi Raúl, Armand Moreno Pedro, Jorge Rigaud l’inspector, Maruja Bustos, Gisa Paradís, Marta Flores, Josep Solà i la seva orquestra ESTRENA Barcelona, 06031959, Madrid, 03091959 PREMIS…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
vacuna
Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions.
Les vacunes anomenades així en record del procediment de Jenner, que fou el primer a utilitzar limfa d’animal afectat de vaccí per a prevenir la verola són elaborades amb gèrmens vius, atenuats o morts, o bé amb secrecions microbianes o amb les albúmines derivades de llur desintegració antivirus Els preparats amb gèrmens vius i virulents, malgrat posseir un fort poder immunitzant, han estat rebutjats pel risc que comporten Les vacunes amb gèrmens atenuats són preparades sotmetent aquells bacteris o virus a unes condicions de vida inadequades pas per la sang d’animals refractaris, conreu en…
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
Els cepòlids: cintes
La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…
Mallerenga emplomallada
Àrea de nidificació de la mallerenga emplomallada Parus cristatus als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària i nidificant comuna però no abundant, a la majoria de boscos dels Països Catalans No se la troba ni a les Balears ni a la franja costanera i més meridional del País Valencià Tampoc no se la troba a les seques planes de la Depressió de l’Ebre, l’Empordà, el S del Principat i la terra baixa de la Catalunya Nord A mesura que anem cap al S, es va fent cada cop més local i escassa A la tardor i a l’hivern, és una espècie divagant, amb petits moviments d’àmbit local…
Esparver vulgar
Aquest rapinyaire, rèplica en petit de l’astor, es troba àmpliament distribuït arreu dels Països Catalans, a excepció de les Illes Ocell sedentari al nostre territori, que a la vegada acull un cert nombre d’hivernants centre i nord-europeus És aleshores quan es pot detectar a les Illes, especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa La migració al litoral es dóna especialment al març-abril i al setembre-octubre A l’hora d’establir-se prefereix clarament els boscos de coníferes, especialment els de rojalet i pinassa també els de caducifolis com el roure i el faig, i també nidifica en…
Bitxac comú
El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina