Resultats de la cerca
Es mostren 649 resultats
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la llengua, i a la…
Ulm

Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els…
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
Santa Maria de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
El lloc de Bellcaire fou reconquerit per Ermengol IV d’Urgell vers el 1091 Aquest any el comte lliurà l’indret als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, amb l’obligació de refer-ne la torre, repoblar-lo i edificar-hi una església sota l’advocació de santa Maria i de sant Sadurní Amb tot, la inseguretat del lloc i els veïnatges de Lleida i Balaguer islàmics, féu que la repoblació definitiva i estable, i possiblement la construcció de l’església, no es fes fins al segon terç del segle XII D’aquesta església de Santa Maria tan sols sabem que l’any 1171 era sufragània del temple parroquial de Sant…
Sant Salvador del mas Bover (Jorba)
Art romànic
Situació Detall de les seves ruïnes Arxiu Gavín Adossada al mas Bover, masia situada al nord del terme municipal de Jorba, hom pot veure les ruïnes d’aquesta antiga capella mig amagades per la vegetació MLIR Mapa 35-15391 Situació 31TCG798074 Història Malauradament d’aquesta església no ha arribat avui dia cap notícia del seu passat històric, tot i que les restes constructives que encara romanen testimonien la seva existència en temps medievals MLIR Església Les ruïnes d’aquesta església, molt malmeses i transformades, posen en evidència que es tractava d’un edifici d’una sola…
Sant Pere de Vilanova (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del Castell d’Oló i en la parròquia de Santa Maria d’Oló, prop de l’actual església de Sant Jaume de Vilanova, on, no massa lluny, romanen unes ruïnes que hom creu que corresponen a les de l’antic mas Vilanova i de l’església de Sant Pere Es tracta d’una edificació molt petita, formada per una nau capçada a llevant per un absis semicircular La primera notícia d’aquesta església apareix en un testament datat el 1060 L’església de Sant Pere de Vilanova es documenta ben separada de la de Sant Jaume el 1206, en el testament de Pere d’Oló que fa deixes a…
projecció demogràfica
Sociologia
Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, en base a unes hipòtesis.
Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils Això obliga que les hipòtesis previnguin…
Vilanera
Monestir
Antic monestir de monges benedictines (Santa Maria de Vilanera) situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.
El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina