Resultats de la cerca

Situació Vista del sector de capçalera des de l’extrem sud-est d’aquesta església de tradició romànica, però d’estructura molt tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Corneli és a la part alta de la població de Buira, sobre un penyal Mapa 33-10214 Situació 31TCG254948 S’arriba a Buira per una carretera d’1, 6 km que surt del poble de les Esglésies, sobre la carretera de Xerallo a la Mola d’Amunt JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques directes d’aquesta església parroquial El lloc, tanmateix, sí que figura documentat en aquest sentit hom sap que…

Situació Dins d’aquesta església, totalment transformada al segle XVIII, resta part de la nau romànica amb arcs torals, amagats sota l’arrebossat ECSA - F Bonjorn L’església és dins el poble de Sant Jaume Sesoliveres, situat a la riba esquerra de l’Anoia, a la banda meridional del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF958921 S’hi arriba des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc, la qual s’inicia al mateix poble, a mà dreta, venint d’Igualada Es pot demanar la clau a la rectoria, que és al costat de l’església FJM-AMB Història Aquesta església era situada…

Situació Vista de la capçalera de l’església, sense cap ornamentació, com succeeixen moltes altres esglésies cerdanes ECSA - A Roura Aquesta església és al poble de Cortàs, al vessant dret del riu Duran, que drena la Vall Tova Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014949 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que comença a 1,5 km de Bellver en direcció a Puigcerdà i que porta també a Éller És a uns 5,5 km de Bellver RMAE Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església Com a parròquia, amb la forma Cortalz , és esmentada per primera vegada en l’acta de…

Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep Maria Benet i…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…

Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…

L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…

El tapís és un tipus de teixit destinat a la decoració d’interiors Difereix del teixit a la plana per la tècnica de realització, que s’anomena treball o tècnica de tapisseria El tapís es pot fer en dos tipus de teler vertical i horitzontal Un cop acabada la peça no és possible saber en quin tipus de teler ha estat fabricada Independentment de la classe de teler, el treball del tapís s’ha fet sempre manualment i es continua fent així El tapís, com a teixit, consta d’ordit i trama, i s’obté per l’encreuament d’ambdós L’ordit és el conjunt de fils parallels que es preparen en el teler Ha de…

Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura en Cataluña , Madrid, Tecnos, 1957 Badia Batalla, F…