Resultats de la cerca

Es pot afirmar sense sornegueria que el segle XIX és el segle del gòtic, ja que fou utilitzat abundantment a tot el món occidental, inclòs el nou continent Aquesta presència generalitzada de l’estètica goticista al llarg de gran part de la centúria permet mantenir que l’estil gòtic és el més característic del món vuitcentista Aquesta afirmació, gens exagerada, pot tanmateix semblar estranya, sobretot si tenim en compte que la història de l’art estableix que el gòtic correspon fonamentalment als segles XIII-XV Però la realitat no és aquesta No tan sols es continuaren construint edificis gòtics…

És difícil, en un període amb fronteres encara avui poc definides, com és el cas del nostre romanticisme, intentar sintetitzar la visió que en aquells anys es tingué de l’arquitectura gòtica i oferir un resum clar del pensament crític que sobre aquesta hi hagué entre els seus protagonistes Això no obstant, i des d’una anàlisi objetiva, es podria parlar de fins tres valoracions distintes, que, tot i ser divergents, al llarg del segle es complementen una visió intuïtiva, desenvolupada a través d’una tasca essencialment literària, de contingut poètic, moral i religiós una interpretació…

Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

Primera màquina de filatura de fibra artificial, 1907 Cincuenta Años de la SAFA 1923-1973 La Societat Espanyola de Seda Viscose, controlada pels fills de Josep Vilà, produí per primera vegada fibra artificial a Catalunya i a l’estat el 1907 L’expressió seda artificial, avui prohibida, serà la que s’utilitzarà durant molts anys amb relació a les primeres fibres artificials tèxtils La seda era la fibra més fina i la més cara i en prendre-la com a exemple i model es volia valorar el que era, en realitat, un producte químic El primer a obtenir un fil artificial fou Louis Marie Hilaire Bernigaud…

La segona indústria de Vilanova La família Marquès Pel mes de febrer del 1854 tres vilanovins —Pere Puig i Carsi, Joan Rafecas i Puig i Isidre Marquès i Riba— sollicitaren permís a l’Ajuntament de la seva ciutat per a construir una fàbrica de filats i teixits de cotó en un hort propietat del primer La fàbrica funcionaria amb màquines de vapor Es constituí aleshores la societat Puig, Rafecas, Marquès i Companyia formada per ells tres i per Joan Serra i Totosaus, Salvador Raldiris i Gabriel Coll i Puig El capital desemborsat era molt important 134000 duros o 2680000 rals Serà la fàbrica de cal…

El 22 de juliol de l’any 1584, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic diputat militar Joan de Queralt i de Ribes, baró de Puigverd diputat reial Magí Pelegrí i Fornells, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Mateu Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Galceran Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Gorcs, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic, gaudia de vells lligams familiars amb l’administració vigatana de la Diputació El 1554, un notari de nom Salvi Beuló…

Els Quatre Gats Titelles i ombres xineses El primer projecte barceloní important de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch 1867-1956 va ser la Casa Martí, al carrer de Montsió, número 3 bis, carrer que porta el nom de l’antic convent de monges dominiques Abans havia treballat com arquitecte municipal de Mataró, però aviat es va establir a Barcelona i va involucrar-se en projectes de gran envergadura Les seves primeres obres van estar marcades per un estil força modernista La Casa Martí 1895-96, amb planta, dos pisos i golfes, n’és un exemple Els baixos d’aquest edifici van acollir la taverna Els…

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…