Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Vila fortificada de Tresserra
Art romànic
La primera referència de Tresserra és de l’any 959, en què Ailo, vídua i donada, d’acord amb els seus fills, va donar a la catedral d’Elna l’alou que posseïa al Rosselló amb l’església que hi havia a Tresserra, dedicada a sant Sadurní Al final del segle XII el domini del terme estava en mans del rei El 1172 Bernat de Tresserra jurà fidelitat al rei Alfons I de Catalunya-Aragó per tot el que en tenia Jaume III de Mallorca concedí l’any 1341 a Joan de So, vescomte d’Évol, els seus drets sobre Tresserra Tanmateix el rei Joan I apareix com a posseïdor dels drets jurisdiccionals de Tresserra al…
Camí medieval de Cardona (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Roderes del possible camí medieval que seguia la riera de Navel J Martí Antic camí d’origen medieval que anava a Cardona i resseguia la riera de Navel Encara en queden testimonis, especialment a la zona propera a la casa de Navel Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 94,9 —y 43,8 31 TCG 949438 Història A la riba dreta de la riera de Navel hi devia passar una de les estrades cardonines, que surten en els documents del segle X Aquesta via provenia, segurament, de l’alt Berguedà i…
Probable hàbitat medieval de Cal Bassacs (Gironella)
Art romànic
Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena de metres de…
Santa Cecília de Terrers o del Pujol (Navès)
Art romànic
Situació Situat a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a poca distància de Sant Lleïr, hi ha el gran casal gairebé abandonat de cal Pujol Mapa 292M781 Situació 31TCG896605 Uns 400 m abans d’arribar a Sant Lleïr, arrenca un camí que va a Busa, i pel qual, uns 200 m més amunt, s’arriba a un desviament a mà dreta no permès als vehicles De fet, a peu no hi ha més de deu minuts A mà dreta de la façana principal, al peu d’una font i uns abeuradors, enmig d’esbarzers hi ha el caminet que porta al cim del turó que domina aquesta contrada JCT Història No hem pogut…
Hemoptisi
Patologia humana
L’ hemoptisi consisteix en l’eliminació de sang procedent de les vies respiratòries, que habitualment s’exterioritza amb la tos Es produeix a conseqüència de l’esquinçament d’un vas sanguini dels bronquis o els pulmons La magnitud de l’hemoptisi és variable segons el diàmetre del vas afectat, des d’un esput hemàtic fins a l’eliminació massiva d’una gran quantitat de sang L’eliminació de sang per la boca no sempre constitueix una hemoptisi També es produeix per la boca l’eliminació de sang procedent de la part alta del tub digestiu, o hematèmesi, però en aquest cas la sang és…
Rinorrea
Patologia humana
La rinorrea constitueix una manifestació molt habitual dels trastorns de la part més alta de les vies respiratòries, és a dir, les fosses nasals, els sins para-nasals i la rinofaringe Consisteix en la producció abundant de secreció nasal que es pot exterioritzar pels orificis nasals i origina la rinorrea anterior , o bé passar cap a la faringe i ésser empassada, i aleshores és anomenada rinorrea posterior L’eliminació de secreció nasal pels orificis del nas obliga a mocar-se constantment i pot causar irritacions en el vestíbul nasal i el llavi superior, especialment en els…
El que cal saber de la miocardiopatia dilatada
Patologia humana
La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del múscul cardíac, caracteritzada per un augment del diàmetre de les cavitats ventriculars i una disminució de la capacitat de contracció del miocardi L’alteració anatòmica del miocardi consisteix en la proliferació de fibres de collagen o fibrosi Actualment, se’n desconeixen les causes, bé que es considera que pot ésser provocada o afavorida per diverses circumstàncies com infeccions víriques, consum excessiu de begudes alcohòliques durant alguns anys, malalties autoimmunes, hipertensió arterial, diabetis i tabaquisme Els…
Enric Bagué i Garriga
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la cultura.
S’especialitzà en la publicació d’obres didacticohistòriques Fou deixeble de F Valls i Taberner i de F Martorell als Estudis Universitaris Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-39 L’amistat amb J Vicens i Vives –que condicionà bona part de la seva tasca d’historiador– es forjà durant el debat que aquest mantingué, l’any 1935, amb A Rovira i Virgili Bagué hi intervingué defensant les aspiracions de la nova generació de la historiografia catalana Durant els anys de la guerra civil, promogué la recerca i l’ensenyament de la història de Catalunya a través del Seminari…
Josep Orlandis i Rovira
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Doctor en dret per la Universitat de Madrid amb la tesi La prenda como procedimiento coactivo en el derecho medieval 1941 i en dret canònic per la Universitat Lateranense, de Roma, amb la tesi Traditio corporis et animal La familiaritas en los monasterios de la Alta Edad Media 1945 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història del dret a la Universitat de Múrcia Entre el 1945 i el 1969 fou catedràtic d’història del dret espanyol a la Universitat de Saragossa, on també fou vicedegà Fou degà de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra entre el 1960 i el 1968, i, des d’…
jota
Música
Dansa popular de metre ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb castanyoles o…