Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
L’escultura arquitectònica romana i els relleus
Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…
Recuperació econòmica i canvi social
Nens de la barriada del Verdum, CPérez de Rozas, Barcelona, 10-7-1953 AF/AHC A poc a poc, la dècada dels cinquanta està deixant de ser considerada pels historiadors com un període amorf, de transició entre la foscor de la postguerra i l’intens canvi econòmic i social dels seixanta La lenta però progressiva reincorporació espanyola a la xarxa de relacions econòmiques internacionals va permetre prosseguir el procés de transformació que es produïa des del principi de segle i que l’esclat de la Guerra Civil i la instauració del règim franquista van interrompre De l’autarquia a la liberalització…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes aïllats
Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de la vida troglòbia ha desvetllat ben primerencament l’…
Les arts decoratives i industrials a les societats caçadores-recol·lectores i productores
La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…
L’aprofitament dels recursos vius de la mar i els oceans
La pesca tradicional Al llarg de milers d’anys, abans de la invenció de l’agricultura, vuit o deu mil anys enrere, molts pobles caçadors i recollectors s’han alimentat, entre altres coses, de peix Les deixalles culinàries o els abocadors dels habitants paleolítics d’algunes parts d’Europa, d’Àsia i del nord d’Àfrica revelen que els crustacis, els molluscs i algunes espècies de peixos eren part important de llurs dietes A Europa, les restes de neandertals de les coves de Gibraltar s’han trobat associades a restes de molluscs, mentre que altres humans del Paleolític superior, com ara els…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita al sector…
L’expansió mediterrània: un repte per als catalans
L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…
Les ciutats i l’activitat comercial
Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…
El carbó
La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la carbonització espontània…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina