Resultats de la cerca

Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscilla entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima , i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis Tanmateix, però, aquesta mena de procediment és molt complex per a realitzar-lo de manera rutinària, i com que, d’altra banda, cal determinar la pressió arterial en tota consulta cardiològica, en la pràctica s’utilitza un mètode indirecte per a determinar aquests valors Així, el…

Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…

Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…

Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…

És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…

A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…

Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la societat i,…

Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…

Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…

Vida i obra Fill d’una rica família de propietaris agrícoles de l’Alt Vinalopó, dels seus orígens rurals nasqué la seva vocació i orientació professional Estudià el batxillerat a Alacant, i després optà per l’Escola Especial d’Enginyers Agrònoms El període 1907-17 fou crucial per a la seva formació es relacionà amb la Institución Libre de Enseñanza, fou un assidu del seu ateneu i assumí de ple l’ideari regeneracionista Fruit d’aquests interessos publicà 1913-14, en el periòdic madrileny La Tribuna , una sèrie d’articles amb títols tan significatius com “Reconstitución de nuestra agricultura…