Resultats de la cerca
Es mostren 1843 resultats
quartet amb piano
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per piano, violí, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
En el seu origen hi ha la sonata en trio barroca -la qual demanava normalment quatre intèrprets, ja que la part de continu era a càrrec d’un instrument de corda greu i un de teclat, a més de dos instruments més aguts- i el concert per a teclat i orquestra -que admetia interpretacions de cambra, amb un sol instrument per a cada part de corda- A mitjan segle XVIII, entre les obres més destacades del gènere sobresurten les de J Schobert, en les quals sovint els instruments de corda figuren encara com a parts ad libitum D’acord amb la tradició de la música per a piano o un altre instrument de…
Els primers homínids
Establir un límit cronològic entre el que són simis i el que ja pot considerar-se dins la categoria dels homínids és un repte per a tots els investigadors Aquesta frontera sembla situar-se uns 6 milions d’anys enrere, un moment en el qual hi ha, a l’Àfrica oriental, unes restes d’individus encara arborícoles que vivien en boscos, però que presenten característiques que tendeixen a ser humanes Eren alguns dels primers assaigs de l’evolució per a adaptar-se a un entorn canviant Aquesta regió, l’est africà, patia un procés de sequera, com a conseqüència de l’aparició d’una gran falla que…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Els jaciments de vegetals fòssils del Quaternari
L’únic jaciment important que s’ha descobert en terrenys pertanyents al Quaternari és el de les proximitats de Crespià Gironès, uns 10 km al N del llac de Banyoles A més d’aquest, hi ha altres punts de jaciments però molt menys importants i que no han donat restes fòssils en quantitats apreciables A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils quaternaris, trobats al jaciment de Crespià Gironès, amb dades elaborades per l’autor Jaciment de Crespià Gironès Després d’un període fred esdevingut en iniciar-se el Pleistocè Pretiglià, en el qual desaparegueren moltes de les espècies de…
Francesc Caballé i Pere Vallès. Teles metàl·liques i motlles per a paper moneda
Guía de Barcelona , 1877 Pere Vallès seguí Francesc Caballé en la fabricació de motlles per a fer paper especial amb filigrana incorporada L’activitat d’aquests dos personatges es complementa perfectament en el temps i en el producte Es pot pensar –i jo ho penso– que Pere Vallès va ser deixeble de Francesc Caballé i que alguna relació hi devia haver entre tots dos Però com que no en tinc cap prova, ho deixo així Francesc Caballé ocupa la primera meitat del segle XIX i Pere Vallès la segona Gairebé d’una manera exacta Tots dos van fer teles metàlliques i tots dos es van especialitzar en la…
Del paper de tina al paper continu
El paper full per full Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo Abans que res, calia classificar el drap segons…
Crèdit i foment de Barcelona (1865-1866)
L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…
Brasil 2012
Estat
El balanç del segon any de mandat de la presidenta Rousseff va mostrar uns resultats ambivalents, amb una efectivitat limitada en la modernització del sector públic i de l'Administració, mentre que van ser més evidents els fruits obtinguts amb els impulsos a la iniciativa privada D'aquesta manera, es va refermar la capacitat gerencial de Dilma Rousseff i el caràcter imprès a la seva acció de govern, orientada a promoure polítiques per a potenciar la competitivitat econòmica i a dedicar més recursos a impulsar l'avenç tecnològic Respecte a la voluntat de millora en la qualitat de la política…
matança del porc
Etnologia
Zootècnia
Acció de matar el porc, d’esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l’elaboració i l’aprofitament de la carn i altres parts de l’animal, que tradicionalment tenia lloc en una època determinada de l’any (en alguns llocs dels Països Catalans per Sant Martí, l’onze de novembre) i que anava acompanyada de celebracions populars (un sopar i un ball), de caràcter familiar o col·lectiu, segons les comarques.
La Segona Germania
La Segona Germania 1693 La Segona Germania constituí, sens dubte, la revolta purament antisenyorial més gran que tingué lloc a l’antic Regne de València Va ser una revolta centrada al quarter de la Marina i les Muntanyes, comarca a cavall de les actuals províncies d’Alacant i València, encara que de les inquietuds que alimentaren la insurrecció, en participaren altres localitats valencianes Una revolta a la qual prestaren molt poca atenció tant els autors propers als fets com la historiografia posterior, fins que Adolf Salvà i Ballester, el 1941, i Francesc de Paula Momblanch i Gonzálvez, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina