Resultats de la cerca

El vestit popular, com qualsevol objecte domèstic que ens envolta, és un producte artesà i alhora és un testimoni cultural J Gabus, L’objet témoin , Neuchâtel, 1975 Les cultures del món adopten formes de vestir diferents segons moltes variables En primer lloc, el vestit, segons els materials del medi que s’empren en la seva elaboració, evoca un determinat marc natural També parla de les condicions ambientals, perquè la principal funció pràctica que li correspon és la protecció del fred i la calor Quant a la seva elaboració, els teixits dels vestits populars a tot el món presenten una gran…

Assecadors de cotó a San Pedro de Alcántara, Màlaga La Catalana Agrícola Algodonera ante el problema del cultivo del algodón Al començament del segle XX es tornaren a fer proves de conreu de cotó a l’àrea sevillana I el 1904 es publicà la que serà anomenada Llei Osma —el nom del ministre d’Hisenda que la promulgà— en la qual el govern concedia unes exempcions fiscals als agricultors que destinessin terrenys al conreu del cotó i uns premis en metàllic als seus recollectors Però la llei va ser paper mullat Es parlà també de la possibilitat del conreu de cotó als territoris…

El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…

Introducció Finestra de la sala capitular del monestir de Santes Creus La sobrietat i la simetria compositiva confereixen a aquesta finestra trets típicament cistercencs L’arquitectura del Cister encara arrossega part de l’herència de l’art romànic, però conté ja plantejaments nous que van molt més enllà i que s’acosten al gòtic En aquest cas, l’amplada de la llum i l’esplandit, que cerquen augmentar la lluminositat, contrasten amb el manteniment de l’arc de mig punt, que tant caracteritza el romànic R Manent Els monestirs de la nostra terra, com tants altres monuments, tenen uns valors…

Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant Ruf d’Avinyó…

Els antecedents immediats del disseny industrial es troben als models utilitzats des del final del segle XVIII i, sobretot, a partir de la Revolució Industrial, en el segon terç del segle XIX Cal remarcar la creació, el 1775, de l’Escuela Gratuita de Diseño per la Junta Particular de Comercio, destinada a formar dibuixants d’indianes, i la publicació en dos volums, el 1857 i el 1859, de l’ Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes industriales , de Lluís Rigalt Al llarg del segle XIX, els dissenys, igual que el que passava a l’arquitectura i l’art en general, es van caracteritzar per un…

Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…

Anomenada també Àsia Menor , la península d’Anatòlia és constituïda per un nucli antic, la Plataforma Central amb 700 m d’altitud mitjana sobre el nivell del mar a l’W i 1400 a l’E, al voltant de la qual se situen les serralades de plegament alpí el Pont al N i el Taure i Anti-taure al S Les dues últimes són formades principalment per calcàries eocèniques i cretàcies i constitueixen una sèrie de cadenes escalonades que, en l’Anti-taure en particular, formen una banda de 90 km d’amplària amb elevades plataformes i depressions, les quals a Lícia i al S de Frígia, on es troben dos sistemes de…

Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’…

Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…