Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El pago de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de historia de España”, XIX, pàgs 5-54 1953 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Rafael Dalmau editor Barcelona 1960 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un…

En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…

Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…

Situació Estat actual de les ruïnes d’aquesta església, situades al mig de l’arena de l’antic amfiteatre romà, als peus de la ciutat i a la ratlla del mar ECSA - F Tur Les ruïnes de l’església de Santa Maria del Miracle són al mig de l’arena de l’amfiteatre romà de Tarragona, que és emplaçat a la part de llevant del nucli urbà, molt proper a la línia fèrria que voreja la costa JFM Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història Edificada sobre les ruines d’una basílica visigòtica del segle VI, l’església romànica de Santa Maria del Miracle és esmentada, per primera vegada, en la butlla de…

Situació Absis de l’església, decorat amb motius llombards de dues arcuacions entre lesenes ECSA - JL Valls L’església parroquial de Sant Sadurní es troba apartada del centre del poble, a tramuntana, a la vora de la carretera D-61 L’itinerari per a arribar a Montesquiu és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 21,6” N - Long 2° 52’ 36,6” E PP Història Les primeres notícies sobre l’indret on s’edificà aquesta església, anomenat als segles IX-XII Vilanova, són de l’any 854 De la parròquia de Montesquiu, no se’n tenen referències fins el…

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant…

Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels…

“Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, Vic 1912-1928 “Revista de Girona”, núm 1978 dedicat al millenari de la basílica de Santa Maria de Ripoll 977-1977 Amb interessants articles d’historia i d’art de Coll i Alentorn, Mundó, Barral, Vernet, Pladevall i d’altres Àlbum meravella , Barcelona 1929-1936 El Ripollès Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya , Departament de cultura - Generalitat de Catalunya, Barcelona 1985 Els castells catalans , vol V, Barcelona 1976 Estudis sòcio-pastorals , Bisbat de Vic - Ed Montblanc, Granollers 1969 Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís…

Situació Vista de conjunt d’aquesta antiga església, que perdé la seva categoria parroquial al segle XVIII en construir-se un nou temple al cim de la població, sobre les ruïnes del castell ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és situada en una plana uns 300 m sud-oest del nucli urbà d’Eus, a la riba esquerra de la Tet, i prop de l’antic camí de Marquixanes a Catllà i Molig Envoltada de xiprers seculars, aquesta església vetlla el cementiri que l’envolta i els rics vergers de la vall Desgraciadament, la pedra artificial o el ciment d’alguna de les tombes desentona dins el…