Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
Marc Granell i Rodríguez

Marc Granell i Rodríguez
© Escriptors.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió gairebé metafísica…
,
Busqueta vulgar
La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…
El massís del Montgrí
La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…
Una plaga d’himenòpters que s’organitza en supercolònies
Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…
Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic
Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències negatives que…
Aràbia Saudita 2013
Estat
La repressió de la llibertat d’expressió i de qualsevol intent de criticar el règim va continuar al llarg del 2013 Nombrosos ciutadans van ser detinguts i empresonats, acusats d’espionatge a favor de l’Iran, perquè les tensions entre la comunitat xiïta, un 15% de la població, i la sunnita van augmentar, especialment a la regió de Qatif, on viuen la majoria de xiïtes, des que l’Aràbia Saudita va desplegar tropes a Bahrain per sufocar l’aixecament de la població També hi van haver detencions i presó per demanar reformes polítiques Al març dos activistes van ser detinguts acusats de crear una…
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…
La flora i el poblament vegetal de la taigà
Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…
bolet de greix

bolet de greix
Marjan Kustera (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, semblant a les múrgoles, de peu groguenc i cap bru vermellós, de 3 a 8 cm de diàmetre, fortament replegat com un cervell, que creix a la primavera en boscs de coníferes, cap als Pirineus.
És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina