Resultats de la cerca
Es mostren 941 resultats
El teatre a l'època modernista
Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…
La pintura mural i sobre taula
Art romànic
La recuperació de la pintura romànica catalana La història ha portat a identificar les arts i els països que les han produït, i aquestes identificacions, amb caràcter gairebé exclusiu, han esdevingut de vegades de tal intensitat que s’han convertit en paradigmàtiques això vol dir que fer esment del país és pensar en aquell art, o bé a l’inrevés Així, molt sovint, pensar en Catalunya vol dir pensar en art romànic I potser, filant més prim, vol dir pensar en pintura romànica i sobretot en pintura mural I això és així L’aportació del nostre país, Catalunya, a l’art romànic europeu, que vol dir…
La recepció dels manuscrits altmedievals hispànics
Sobre els manuscrits altmedievals hispànics Foli 222 del Beatus de la Seu d’Urgell , amb la representació de Daniel a la fossa dels lleons ECSA - G Llop La cultura literària dins la Península Ibèrica en l’època de domini visigòtic va mantenir una incorporació creixent de la cultura clàssica llatina, sobretot sota l’aportació isidoriana Però aquesta supervivència cultural no sembla haver deixat gaires restes materials dins del món estrictament artístic de la illuminació de manuscrits restes que no van més enllà de la decoració de tipus textual o genèrica, com puguin ser inicials decorades,…
Girona i el Rosselló a la segona meitat del tres-cents
Art gòtic
La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…
Els comitents
Art gòtic
Les referències que tenim a l’època del gòtic sobre les impressions i les reaccions dels comitents, dels que consumien art i, en general, de tothom qui tenia l’oportunitat de contemplar per primer cop una nova portalada o un timpà acabat d’esculpir, o bé un retaule arribat del taller del pintor i installat a l’absis major o a les capelles d’una església catedral o parroquial, són escassíssimes i poc rellevants Es pot deduir, no obstant això, el fort impacte que una determinada obra pictòrica, escultòrica o d’argenteria acabada de fer devia provocar en els comitents i ambients artístics per…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit civil
Històricament el poder civil ha tendit a dotar-se d’una litúrgia i d’una simbologia pròpies, moltes vegades carregada de connotacions quasi religioses i plasmada en una sèrie d’objectes i d’elements que interessen especialment des de la perspectiva de les arts decoratives i sumptuàries els atributs de la reialesa i de les altes dignitats, la decoració i el mobiliari de les seus d’institucions i d’organismes de govern, la indumentària i les ensenyes corporativesEn definitiva, tot allò que té a veure amb la posada en escena i els rituals del poder La màxima expressió d’això es troba naturalment…
Còdex De Civitate Dei o La Ciutat de Déu, de sant Agustí
Art romànic
Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors…
Manuel de Falla Matheu
Música
Compositor andalús.
Vida És, sense cap mena de dubte, una de les grans personalitats culturals i artístiques hispàniques del segle XX Els primers anys Manuel de Fallà residí a la ciutat de Cadis durant la seva infantesa i bona part de l’adolescència De pare d’ascendència valenciana i mare d’origen català, inicià la seva formació musical amb aquesta, gran admiradora de les obres de F Chopin i L van Beethoven, i després continuà amb diferents mestres de Cadis, com ara E Galluzzo, A Odero i E Broca D’especial importància per a la seva futura vocació fou l’assistència a les vetllades musicals de Salvador Viniegra,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina