Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña
Historiografia catalana
Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, impulsada per la Real Academia de la Historia.
Foren publicats Madrid 1896-1922 26 volums 27, si es té present que el primer volum és doble, que corresponen a les corts del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins al segle XV L’edició se centra sobretot en els processos, que constitueixen el nucli central de la documentació i recullen, amb més o menys extensió, tot allò que succeí durant les reunions Cal apuntar que ni tots els processos han arribat complets ni esgoten tota la informació relativa a les diverses corts El títol complet que apareix a la capçalera de l’obra és Cortes de los antiguos reinos de Aragón y…
orgue mecànic

Orgue mecànic de maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, molt usual als segles XVIII i XIX, que consisteix en un orgue que reprodueix la música enregistrada prèviament (programada) en un suport, normalment un corró de fusta amb pues i grapes.
El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –agost del 1871…
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…
Els Mayolas i Claudi Sanpere
Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…
Estabanell i Pahisa. De l'Alt Ter a Centelles
Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’ha establert…
Compte i Viladomat, a Cardona
La família Compte i Viladomat L’empresa Compte i Viladomat fou creada per Ramon Compte i la seva esposa Maria Viladomat en el tercer quart del segle XIX Eren fabricants de teixits de cotó per tradició familiar Tant els Compte com els Viladomat són noms que abunden en els registres de filadors i cotoners del Berguedà a mitjan segle Ells, però, s’establiren a Cardona i quedaren fortament vinculats a la vila, que fou el seu centre industrial L’esposa de Ramon Compte era germana de l’esposa d’Esteve Comellas, el creador de la colònia del Guixaró Compte i Viladomat ocuparà dos edificis històrics a…
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Cambra de comerç
Corporació de dret públic constituïda el 1886 sota la presidència de Manuel Girona i Agrafel.
L’any 1912, com a conseqüència del nou règim jurídic en matèria de cambres s’instituïren, a Barcelona per separat, la Cambra Oficial de Comerç i Navegació i la Cambra Oficial d’Indústria El 1967 es reunificaren les dues cambres i es constituí novament la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona com a continuadora d’aquelles Té la seu a la Llotja de Mar El principal òrgan de govern és el ple Fins el 2017, l’integraven 69 membres, 60 dels quals elegits per sufragi universal i directe de tots els contribuents al Tresor Públic persones físiques o jurídiques, dedicats a…
Filipines 2012
Estat
L'any 2012 va presenciar un acord històric entre el Front Moro d'Alliberament Islàmic MILF i el Govern filipí Els primers avenços es van produir al febrer, quan, durant una reunió a Kuala Lumpur, el MILF es va comprometre a abandonar el seu objectiu inicial d'independència i es va avenir a negociar una autonomia més àmplia A l'abril, les negociacions a Malàisia van culminar amb l'aprovació d'un full de ruta per al procés de pau i la promesa del Govern d'establir una nova institució política en substitució de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà D'altra banda, els enfrontaments esporàdics…