Resultats de la cerca

Definició Són anomenades tumors de mama un grup d’alteracions caracteritzades pel desenvolupament d’una massa anòmala a l’interior d’aquest òrgan, que en alguns casos es considera benigna, pel fet que es troba constituïda per un conglomerat de cèllules que es mantenen separades dels teixits sans que l’envolten, mentre que en altres casos es considera maligna, perquè es compon de cèllules canceroses que tendeixen a infiltrar-se pels teixits adjacents i fins i tot a propagar-se per via limfàtica i sanguínia a òrgans allunyats de la mama, on formen metàstasis o tumors secundaris capaços d’…

Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…

Introducció Hem de parlar de l’economia de la Garrotxa de l’alta edat mitjana i, de fet, gairebé no en sabem res Quant a allò que —malgrat ésser un concepte modern— podríem anomenar sector primari, no sabem ni gairebé els vegetals que es conreaven ni, amb prou feines, els instruments de treball emprats, ni ben bé res dels rendiments que s’obtenien Pel que fa al sector secundari o de transformació, tampoc no coneixem gaire el món artesà rural, encara que sapiguem que hi havia alguns molins i algunes fargues, ni sabem quasi res del naixent artesanat urbà Finalment, del sector terciari, què en…

La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…

Els bells oficis noucentistes, lluny del propòsit original, podien haver acabat creant una sèrie d’objectes al servei només d’un grup sociocultural L’ Art Déco podia haver estat falsament modern, segons alguns crítics més exiigents El nou racionalisme podia haver estat excessivament purista i minoritari Però tot plegat havia contribuït a la creació d’una cultura i d’un país que, malgrat un parèntesi —la dictadura de Primo de Rivera—, havia assolit una fita per la qual havia lluitat amb tenacitat durant el segle XIX Catalunya començava a ser un país modern La imatge d’una cultura diu molt del…

El segle XI El Museu Nacional d’Art de Catalunya guarda nombrosos fragments de pintures murals provinents de l’església de Sant Joan de Boi Barruera, Alta Ribagorça, que fins ara han estat presentades al públic separadament a diferents sales Una recerca detallada va permetre recentment, amb l’ajuda dels dibuixos de Joan Vallhonrat fets al principi de segle, restituir sobre els nous murs els fragments arrencats durant les diverses campanyes Es tracta potser del conjunt de pintures murals catalanes més extens dels que avui en dia es conserven –juntament amb Santa Maria de Taüll–, ja que ocupava…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…

La societat industrial, bressol de la ciència-ficció Es podria dir que la ciència-ficció és la literatura de la societat industrial La industrialització produeix uns grans canvis en les formes de vida, i un desplaçament de les classes productives, que del camp passen a la ciutat I això ocasiona una nova mentalitat, una nova manera de percebre la realitat D’una banda, hi ha la constatació de les alteracions, perceptibles al llarg d’una vida, que ha provocat el progrés de la tècnica des de l’antiguitat fins al segle XIX, el més ràpidament que s’havia pogut córrer era al galop d’un cavall, i amb…

De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…