Resultats de la cerca
Es mostren 653 resultats
L’art romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat Per a poder comprendre com s’organitzava el Penedès a l’alta edat mitjana, hem d’ésser conscients en primer lloc de l’existència i de la importància del camí que travessava aquest territori d’una banda a l’altra, que era una de les principals vies de contacte —militar i, sobretot, comercial— entre el món musulmà i el cristià Segurament, fou als dos costats d’aquesta via moresca on s’alçaren les fortificacions primerenques d’…
El Palau Reial Major (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general de la façana principal, que conserva part dels murs romànics ECSA - M Catalán El Palau Reial Major és situat al centre històric de la ciutat de Barcelona i el formen un conjunt d’edificacions, en part adossades a la muralla romana, que llinden entre el carrer de la Tapineria, la baixada de Santa Clara, el carrer dels Comtes de Barcelona, la baixada de la Canonja i la plaça del Rei, on hi ha la façana principal MLIR Història Les primeres referències documentals del castell comtal —construït sobre la muralla romana i hipotèticament en un indret on ja hi havia la…
Introducció a l’etapa inicial de l’escultura gòtica
Art gòtic
Commendatio animae , d’autor anònim, pertanyent al sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, al presbiteri de la catedral de Tarragona Dos àngels sostenen l’ànima del difunt, abillat com a bisbe, que alça la mirada per veure Déu, que el beneeix Aquest relleu tallat en marbre decora el mur del fons de l’arcosoli que aixopluga el sepulcre de Joan d’Aragó, realitzat vers el 1339 per un mestre probablement italià AT - GSerra Els historiadors de l’art solen partir d’una sèrie de convencions a l’hora de parlar d’estils o establir cronologies Tanmateix, el fet artístic no és una qüestió que es pugui…
Presències catalanes a la pintura de Sardenya
Art gòtic
Els precedents La conquesta catalana de Sardenya iniciada el 1323, amb el desembarcament de l’infant Alfons a Palma de Sols i continuada el mateix any amb el setge de la capital del judicat de Càller, que capitulà el 1326, no tallà d’arrel les sòlides relacions amb la cultura pictòrica italiana, en particular, la toscana el fet no pot sorprendre, si es considera que pels mateixos anys a Barcelona també s’imposava l’estil gòtic italià, impulsat per comitents com Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós, a través de Ferrer Bassa Sant Julià caçant, compartiment del retaule de l’Anunciació atribuït…
Exposicions i galeries d'art
Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…
Política 2018
Política
Política internacional Introducció Protestes contra el bloqueig bloqueig saudita i la guerra del Iemen © Felton Davis CC Tot i el desplaçament de la geoestratègia cap a l’eix Àsia/Pacífic, l’Orient Mitjà va continuar sent el taulell on es dirimeixen alguns dels nusos gordians de la política mundial en l’actualitat La capacitat productora de petroli, encara i per bastant temps essencial per a l’economia mundial, fa protagonistes de la política internacional els països de la regió i les seves aliances L’Iran va viure mobilitzacions i marxes pel bloqueig d’internet imposat pel govern, i, malgrat…
L’escultura entre el segle XII i el segle XIII: el romànic més tardà
Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVI
Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina