Resultats de la cerca

Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a Guimerà Urgell…

Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…

Música clàssica El compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez va morir després d’una llarga carrera que l’havia dut a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Simfònica de Xicago o la Cleveland Orquestra en la foto, i els festivals de Lucerna i Bayreuth © Roger Mastroianni / Cleveland Orchestra La desaparició del compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez Montbrison, 26 de març de 1925 – Baden-Baden, 5 de gener de 2016 va marcar el final d’una etapa crucial per a l’evolució de la música d’avantguarda a Europa liderada per la brillant generació de Darmstadt, nom de la…

Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec BL/©MLDC Al llarg de la segona meitat del segle XIV es constata a Lleida la presència de diversos pintors dedicats a tasques secundàries, sovint relacionades amb la decoració d’obres escultòriques Joan Garcia, documentat entre el 1382 i el 1420, arribà a Lleida des de Barcelona per collaborar en la policromia del retaule de pedra de l’altar major de la Seu Vella, on també treballaven Pere Soler, Jaume de Pou, a Barcelona entre el 1367 i el 1377, i…

Les classes populars del Regne de València estigueren sotmeses, al llarg del segle XVIII, a un important procés de transformació en el qual tingueren un paper inexcusable els grans canvis demogràfics, econòmics i polítics que s’esdevingueren en aquest període En aquest sentit, el set-cents es caracteritzà per la confluència d’un important corrent de continuïtat amb l’aparició o la intensificació de processos de canvi que erosionaven el sistema social propi de l’antic règim Les classes populars urbanes al País Valencià València ofereix un bon exemple dels canvis que s’esdevingueren en l’àmbit…

Els orígens del vestit La manera de vestir és un aspecte destacat dels costums de les cultures a totes les latituds i a totes les èpoques d’ençà de la prehistòria De fet, l’adopció de diferents formes de vestir, inclosa l’ornamentació personal, es remunta a un moment imprecís de l’edat de la pedra Des dels seus orígens remots, el vestit no ha tingut com a única finalitat protegir la persona de la intempèrie El relat bíblic del Gènesi, per exemple, atribueix al pudor l’impuls primari que porta la persona a tapar-se el cos, si més no parcialment, i fa coincidir l’inici d’aquesta pràctica amb la…

Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…

L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…