Resultats de la cerca

Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…

Oficialment, no en queda cap Només algunes restes arqueològiques i un record convertit en llegenda mantenen viva la seva memòria Memòria de la bella Guajara plorant el guerrer Tinguaro , mort defensant el seu poble Memòria del “ mencey ” Bencomo , i del “ guanarteme ” Doramas , cabdills caiguts a mans dels invasors Memòria del benèvol déu Abora , i també de Guayota , la divinitat maligna Memòria de Tamonante , la jutgessa, i de la sacerdotessa Tibiabin Només memòria però, quasi mite Foren el primer poble anihilat per l’aventura atlàntica i americana dels europeus Poblaven les Canàries Eren…

El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…

Cleopatra se suïcidà fent-se picar per un àspid Un sistema expeditiu i propi dels temps que aleshores corrien Quina mena de serp era aquest àspid, però La popularitat de l’episodi històric és deguda en gran part a la reconstrucció que d’aquesta història féu William Shakespeare en el seu drama “ Antoni i Cleopatra ”, basant-se en les “ Vides paralleles ” de Plutarc Una reconstrucció tan carregada de força poètica que fa exclamar a l’eixorca Cleopatra en el moment de llevar-se la vida aplicant-se l’àspid sobre el pit “Estrella de llevant Oh, calma, calma No veus el meu nadó damunt la sina…

Catalunya Els dotze dirigents independentistes durant el judici al Tribunal Suprem © RTVE L’impacte, fortíssim, del judici del Tribunal Suprem contra els dotze dirigents independentistes va condicionar completament la política catalana durant l’any 2019, amb constants mobilitzacions socials a Catalunya i un notable ressò internacional Les sessions de la vista oral van començar el 12 de febrer i, al banc dels acusats, s’hi van asseure nou exconsellers del Govern de la Generalitat, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i els màxims dirigents de l’ANC i…

Portada de Santa Maria de Ripoll, que té el programa iconogràfic més ampli de tot el país ECSA - M Anglada Dins de la ja llarga historiografia sobre l’art romànic a Catalunya, un dels capítols en els quals encara cal treballar molt és, sens dubte, la presentació d’un panorama complet de la iconografia desenvolupada en les diferents branques de la creació artística Potser la raó principal d’aquesta mancança és que no és possible fer-ho i, afegiríem, tal vegada fóra inútil o innecessari intentar-ho Formulat de la manera que ho hem fet, l’estudi s’hauria de centrar en la determinació de les…

Situació Restes d’un mur d’aquest castell, conegut popularment com “els Castellots” ECSA - A Roig Les restes del castell d’Arcalís, dit popularment “els casalots”, s’alcen en els contraforts del tossal de Sant Mauri, turó proper al poble d’Arcalís, en direcció sud-oest Mapa 33-10214 Situació 31TCG429905 A l’extrem de migdia del poblet d’Arcalís surt un camí molt fressat que en direcció sud-est s’enfila cap als prats que es graonen pels vessants del tossal de Sant Mauri Aquest camí, que encara conserva el seu empedrat, és l’antic camí de bast de Tornafort Quan es deixa enrere l’últim prat, el…

Vida Es tenen molt poques dades biogràfiques dels primers anys d’aquest compositor, un dels més importants del segle XV, situat entre Guillaume Dufay i Josquin Des Prés Hi ha diverses teories sobre el seu lloc d’origen El cognom era comú al principi del segle XV a Termonde, Flandes, i probablement la seva família en procedia Jean Lemaire, un poeta contemporani del compositor, el fa originari de l’Hainaut, potser de la ciutat de Mans Entre els anys 1443 i 1444 serví com a cantor a l’església de Notre-Dame d’Anvers El 1446 passà a formar part de la capella musical de Carles I de Borbó, a…

El 2016 estava predestinat a passar a la història dels Estats Units com el darrer any de mandat del primer president afroamericà, Barack Obama Escollit el 2008 i reelegit el 2012, el seu segon mandat s’havia caracteritzat per iniciatives clarament destinades a deixar una empremta en la història del país Tanmateix, en un tomb inesperat, probablement aquesta empremta es veurà clarament desdibuixada per la victòria contra tot pronòstic, en les eleccions presidencials, del candidat Donald J Trump, que si bé es presentava sota la sigla del Partit Republicà, en la pràctica va fer la campanya com un…

Arran del matrimoni dels Reis Catòlics, el centre de poder polític de la Península Ibèrica s’afermà fortament a Castella Aquesta preponderància política va repercutir clarament en la vida social i cultural de l’època i, per tant, també el món de la música es va veure afectat per aquest fenomen Als estats de la Corona d’Aragó, amb la mort de Ferran el Catòlic i la dissolució de la seva capella reial 1516, s’inicià un procés d’emigració de músics fora dels regnes Tot i l’activitat cultural dels Països Catalans, només sobresortí, a València, la cort del duc de Calàbria La noblesa catalana no va…