Resultats de la cerca

El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…

Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…

Estris sonors Qui més qui menys té una idea prou clara d’allò que s’anomena instrument musical, o simplement instrument En canvi és una qüestió més complexa l’establiment del llindar a partir del qual un objecte esdevé instrument de fer música, perquè, aquest llindar, no el determina sempre l’objecte en ell mateix Hi intervé també la categoria del sonador, o la naturalesa del constructor, però sobretot l’aplicació que se’n faci al marge de les propietats i possibilitats intrínseques de l’instrument, perquè l’establiment del límit és determinat igualment pels trets culturals de cada comunitat…

Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Situació Una perspectiva aèria de Sant Joan les Fonts, vora el riu Fluvià, amb la capçalera J Todó-TAVISA El poble de Sant Joan les Fonts, on es troba emplaçada l’església, és a 342 m d’altitud, al centr de la comarca, a tramuntana d’Olot, entre el riu Fluvià, que és a la seva esquerra, i la carretera que va a Castellfollit de la Roca, a la Vall de Bianya, al brancal de la Canya que la uneix amb Olot iamb la carretera d’Olot a Girona Mapa 257M781 Situació 31TDG605740 Sant Joan les Fonts és a 4 km d’Olot per la carretera que va a Besalú L’església del monestir és a 5 minuts del poble, a la…

Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…

De la tècnica a la comunicació Quin significat té per a nosaltres, avui dia, la paraula art En què pensem quan la sentim pronunciar És probable que pensem immediatament en un quadre, una escultura, un monument arquitectònic, o potser en una gran obra literària, una peça musical, una pellícula, una obra de teatre o un ballet Si ens aturem a reflexionar-hi, recordarem que aquest terme també s’associa a manifestacions molt diverses que, aparentment, no sembla que tinguin res d’artístic l’art culinari, l’art de la caça, l’art militar, l’art eqüestre però també l’art del metge, del ferrer, del…

La ciutat i el camp Fins al segle XIX les grans ciutats eren excepcionals es tractava de capitals dels grans imperis, com Roma o Constantinoble, o dels principals estats absoluts, com Londres, París, Viena, Nàpols o de grans centres comercials o artesanals medievals, com Venècia, Florència, Lió Al començament del segle XIX, quan per primera vegada en la història de la humanitat la població mundial va assolir la xifra de mil milions de persones, aproximadament el 90% de la gent vivia encara en medis rurals Posteriorment, com a conseqüència de la Revolució Industrial, primer a Anglaterra i…