Resultats de la cerca

Morfologia L’escurçó ibèric Vipera latasti presenta el cap triangular amb la punta del musell aixecada cap amunt, amb una protuberància ben marcada la coloració pot ser més bruna que en l’espècie europea Javier Andrada La seva morfologia és relativament semblant a la de l’escurçó europeu, ja que tots els representants del seu gènere són molt similars el cos és curt i gruixut, el cap triangular i la cua curta i afilada supera rarament els 60 cm de longitud En el cap, triangular, hi destaca un musell acabat en una banya o protuberància anterior, menuda, coberta de cinc o sis escates i…

La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…

Morfologia La tortuga mora Testudo graeca , com la seva congènere, la tortuga mediterrània T hermanni , presenta poblacions molt reduïdes en gravíssim perill d’extinció Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot mesurar fins 25 cm de longitud i és més regular que la de l’espècie precedent Aquesta espècie presenta esperons a les cuixes, una sola placa supracaudal i escates anteriors més aspres a les potes davanteres Manca l’escata grossa de la punta de la cua Per la resta d’aspectes, és molt semblant a la tortuga mediterrània T hermanni El cap i les potes són de color gris groguenc,…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…

Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000…

Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…

Josep Umbert Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Josep Umbert començà treballant amb els Torras però continuà sol i expandí notablement el negoci Els seus nebots el continuaran Josep Umbert i Ventura va néixer a Sant Feliu de Codines el 1844 El seu pare era un petit teixidor de llana al seu poble El noi marxà a Barcelona, on treballà a la fàbrica de Sanllehy i Fons, uns cotoners de mitjana importància en aquells moments, que es dedicaven a fer empesa i tovalloles Allí aprengué l’ofici, que posà a disposició dels germans Pau i Francesc Torras, a Granollers El 1869…