Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
Els organismes dels canyons submarins
La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…
L’art romànic a la Noguera
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos En estudiar les fortificacions, els llocs de poblament o les necròpolis d’un territori, ens interessa de poder conèixer el màxim nombre d’exemples per a poder arribar a establir unes tipologies, a partir de les quals hom pugui proposar l’existència de tradicions diverses i també l’existència de continuïtats o de canvis, fruit d’unes necessitats noves o bé d’influències externes A més, superada la primera fase de descripció, el coneixement exhaustiu de les…
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…
El funcionament ecològic de les estepes i les praderies
El triomf de les poàcies La primera sensació que tenen els qui arriben per primera vegada a l’estepa, la praderia o la pampa, és l’angúnia per la manca de recers arboris L’absència de boscos, i fins d’arbres aïllats, sembla un error de la natura que els humans han intentat esmenar amb reiterades plantacions Aquest esforç de ‘millora ecològica’ fou especialment important durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, i tingué lloc gairebé simultàniament a Euràsia i a l’Amèrica del Sud i del Nord Des d’aleshores, tant a les estepes com a les praderies i les pampes s’han plantat…
Castell de Montbui o de la Tossa (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim de la Tossa on s’alça el castell, de planta rectangular i angles arrodonits, i l’església de Santa Maria, primitiva capella de la fortalesa i parròquia del terme ECSA - J Todó El castell s’aixeca dalt d’un pujol, conegut per la Tossa, prop de Santa Margarida de Montbui Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 S’hi pot accedir des d’Igualada per la carretera de Valls Després d’haver passat per Santa Margarida de Montbui, al cap d’un quilòmetre i mig, aproximadament, a mà dreta, comença la carretera que s’enfila a la Tossa uns dos quilòmetres Tant la clau del castell com…
L’expansió mediterrània: un repte per als catalans
L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…
L'escenografia durant el modernisme
Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (1990-1995)
Logo de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió amb la Caixa d’Estalvis de Barcelona Seu social a Barcelona Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió de la Caixa de Pensions amb la de Barcelona és l’operació financera més important de la història de Catalunya Eren, en aquell moment, les dues primeres caixes catalanes per la importància dels seus recursos de tercers la primera i tercera, respectivament, de l’estat i la segona i la vuitena del sistema financer espanyol —bancs i caixes— La comparació dels balanços de fusió de les dues caixes —vegeu el quadre de la pàgina…
La immigració i els seus reptes
El context Immigrants fent feines agrícoles, Peralada, sd R Townsend-Index Els Països Catalans, una de les destinacions preferents de les migracions interiors durant les darreres dècades del franquisme, han esdevingut un pol d’atracció de les migracions internacionals en els darrers anys, sobretot des del final de la dècada del 1990 No és un fenomen nou, ja que la història dels Països Catalans és inseparable de la metàfora del gresol, de la barreja de poblacions diverses en el transcurs dels segles Així mateix, cal tenir ben present que el fenomen migratori, tal com recorda la demògrafa Anna…