Resultats de la cerca

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…

Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació…

El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…

Situació Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant ECSA - A Roig Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró Mapa 33-10214 Situació 31TCG338978 Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella…

Situació Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG526557 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior Les claus del temple, les té el rector de Ponts JAA-ABR Història Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de…

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…

Situació Aspecte de conjunt de les ruïnes de la fortalesa, amb la gran torrassa, possiblement del segle XIV, que corona el recinte superior ECSA - J Bolòs Fortalesa estratègicament situada dalt d’un tossal, que va tenir un paper molt destacat en la defensa del districte musulmà de Lleida enfront dels comtes de Ribagorça ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un elevat tossal, defensat pels cingles naturals i des d’on hi ha una panoràmica molt bona sobre gran part del sector septentrional de la comarca…

Situació Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Història L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló apareix documentat des de l’…

Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…