Resultats de la cerca
Es mostren 6236 resultats
La consolidació d’una societat de masses
La Primera Guerra Mundial 1914-18 va contribuir a precipitar els canvis que s’havien anat apuntant en la dècada anterior Els observadors més inquiets de seguida s’adonaren que el que havia succeït era que l’Espanya urbana s’estava convertint en una societat de masses moderna El filòsof castellà Ortega y Gasset el 1920 publicava La España invertebrada hi realitzava una crida a la mobilització de la intellectualitat, a qui avisava de l’aparició de l’”home-massa”, per a ell un factor retardador del procés històric El canvi no fou uniforme hi hagué moltes àrees que continuaren vivint d’una…
El triomf de l’academicisme en la pintura
El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…
L’enyorança del passat: el carlisme
Partida de carlins , RTusquets, sd CG / RM El carlisme, moviment sòcio-polític de signe antiliberal i antirevolucionari sorgit a l’Espanya de la darreria de l’antic règim, ha sorprès sempre els historiadors per la seva capacitat de pervivència Això el diferencià d’opcions europees semblants, com per exemple el legitimisme francès, entre altres, com també la seva capacitat d’aconseguir el suport de sectors socials diversos, tot constituint una formació profundament heterogènia Hi ha contribuït la seva pròpia indefinició ideològica, que descansava damunt de principis generals, fàcilment…
L’agricultura en temps de crisi
Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon lloc, la tendència dels preus agrícoles, l’alça dels quals havia sostingut fins…
L’islam i la cultura
Parlar de cultura quan aquesta es refereix al món de l’islam requereix diverses consideracions prèvies La cultura islàmica, sigui expressada o no en llengua àrab, sempre s’origina i es desenvolupa dins del marc del pensament de l’islam Fragment de tinter, segles XII-XIII MACD A diferència del que succeeix dins del judaisme i del cristianisme les altres dues grans religions a l’entorn de les quals aparegué l’islam, l’imperatiu de la recerca i del desenvolupament del saber és d’índole essencialment religiosa per als musulmans En aquest sentit, frases com “el que viatja darrere del coneixement…
De Gutenberg a l'era telemàtica
Els llibres Durant segles, els llibres han estat el principal instrument de difusió de la cultura i de transmissió del coneixement Avui, l’acompliment d’aquestes funcions queda repartit entre diversos mitjans, ja que tenim costum tant de llegir llibres i diaris com d’anar al cinema, veure programes de televisió, llogar i comprar cintes de vídeo, o fins i tot de connectar-nos a Internet o comunicar-nos per correu electrònic En aquest univers de les comunicacions, cada vegada més diversificat, els llibres conserven, amb tot, un paper de primer pla, atès que tenen una presència constant…
La comunitat
La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…
El gravat i les arts del llibre en l’època contemporània: els segles XIX i XX
La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…
Conca de Dalt

El poble de Pont de Claverol situat a la riba de la Noguera Pallaresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El terme municipal del Pont de Claverol, de 166,46 km 2 situat al NE del subsector anomenat la Conca de Dalt dins de la Conca de Tremp, es creà el 1969 per la unió dels municipis de Claverol, Hortoneda de la Conca, Aramunt i Toralla i Serradell, que forma un enclavament situat al sector NW de la Conca de Tremp El terme rebé oficialment el nom de Pallars Jussà, fins el 1994, data en què el nom fou canviat pel de Conca de Dalt El municipi limita al N amb el terme de Baix Pallars Pallars Sobirà, al NE per un bocí de terres de Noves de Segre Alt Urgell, a l’E amb Cabó Alt…
Gavà

Torre Lluc, seu del Museu i la Casa de Cultura de Gavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, a la part W del delta del Llobregat.
Situació i presentació El terme municipal s’estén des del litoral fins a la serra de Ponent, darrers contraforts del massís de Garraf Limita amb els termes de Sant Climent de Llobregat NE i de Viladecans E per la riera de Sant Llorenç, que fa de partió de termes ja prop de la seva capçalera sota la serra de Roca Salena, més amunt dels contraforts del Sitjar, fins a l’estany de la Murtra, ran del litoral A migdia hi ha la mar, i a ponent el municipi confronta amb el de Castelldefels des de la Pleta del Cérvol 314 m, pel turó d’en Vinader 186 m, i un petit tram de la riera dels Canyars, que…