Resultats de la cerca

Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…

Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…

Situació Vista del conjunt del monestir amb la capçalera i el campanar inacabat a la part de migdia Rambol Vista aèria del monestir des de la seva part meridional, amb les valls de Mur i Horta al fons TAVISA-J Todó Important monestir situat al punt culminant de la Mola o muntanya de Sant Llorenç, a 1 095 m sobre el nivell del mar Mapa 36-15392 Situació 31TDG183106 És accessible per diferents camins de muntanya, ben coneguts pels excursionistes Per a la majoria de visitants el camí tradicional és una bona pista que es pot fer amb cotxe fins a Can Pobla, i des d’aquí un camí ben senyalitzat,…

Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta tensió en un equilibri L’alou pagès El terme alou alodium pagès designava…

L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…

Els milers de documents catalans anteriors a l’any mil constitueixen un bon material per a pensar la transició Escriptures privades majoritàriament, aquests documents mostren, per un costat, la supervivència d’elements del sistema antic, i, de l’altre, la desestructuració final d’aquest, l’aflorament de nous elements i la posada a punt del sistema feudal El canvi de conjuntura econòmica Segons pot deduir-se dels primers preceptes carolingis per a Catalunya, senyors i pagesos de Septimània i el nord-est peninsular ja havien començat a rompre erms al final del segle VIII Els documents del…

Plànol de la ciutat i ciutadella de Perpinyà, JAPiganiol de la Force, París, 1754 CEDACC / JLV Entre el tractat dels Pirineus i la guerra de Successió, el Rosselló, província fronterera i país conquerit, fou dotat de noves institucions L’ordre francès imposat per les armes i per les guerres de Lluís XIV va rompre totes les resistències els angelets de la terra 1663-72, la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674, el complot de Perpinyà 1674 i l’oposició del clergat, sobretot del regular, els convents del qual foren assimilats a les províncies franceses Vinculada directament al departament…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…

Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…