Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Santa Maria de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Vista aèria del poble de Taüll, amb l’església de Santa Maria al centre, abans de les obres de pavimentació del seu entorn A Cutiller L’església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d’altitud i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí Taüll consta de dos nuclis, el principal on hi ha l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l’església de Sant Climent Mapa 33-9 181 Situació 31TCH233099 Hi mena una carretera que puja des de Boí, que és a uns 3 km JBP…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…
Els vestits
El vestit, un producte de la cultura El vestit és un aspecte rellevant dels costums dels pobles de totes les latituds i de qualsevol època Potser ens imaginem que només podien anar nus els habitants d’una època molt llunyana, anterior tal vegada fins i tot a la segona glaciació de l’edat de la pedra De fet, però, des d’aquests orígens remots, la vestimenta ha seguit finalitats de naturalesa ben complexa En l’impuls originari cap a l’adopció dels vestits conflueixen motivacions psíquiques de diversa mena, de manera que hi ha finalitats paralleles, com són ara la d’embellir la persona amb…
La cultura de l’aigua
La història Cascada de la riera de Tenes, a Bigues i Riells Fototecacom – Rambol L’aigua és l’element primordial, fons et origo , de la vida, present quotidianament i sempre necessària Els antics la van considerar un dels quatre elements que componen l’Univers, essent en la realitat natural el de més gran presència, i alhora l’únic del qual estem formats tots els éssers vius L’aigua esdevé, així, allò que tenim en comú tots els que vivim damunt la terra, condició inherent de la humanitat Tot el que aprenguem de l’aigua i la seva naturalesa, ho aprendrem també sobre nosaltres Es podria dir que…
Temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona
Art romànic
Esquema-guia dels capitells del claustre I Ojaos informaciè J Camps Vegeu a continuació la taula dels temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona, amb la descripció dels 69 capitells La numeració correspon als capitells i cimacis de les galeries dels claustres tal com apareixen a l’esquemaguia La lletra “a” respon al tema iconogràfic del capitell i la “b”, al cimaci A l’esquema-guia figuren també els capitells dels contraforts exteriors del claustre corresponen al nivell de la cornisa i, per tant, no s’estudien amb l’escultura de les…
Les arts decoratives i industrials a les societats caçadores-recol·lectores i productores
La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis…
El Baix Empordà
Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…
La producció agrícola i ramadera
A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…
Els camins, els viatges i els transports
Els camins, construcció humana i símbol existencial Un dels trets distintius del món animat en oposició al món mineral, inert, i aparentment estàtic, és la mobilitat La vida, en efecte, és moviment La mobilitat és imprescindible per a satisfer les necessitats humanes més essencials No debades es considera que, després del foc, la roda ha estat el descobriment més decisiu de la humanitat Les relacions humanes, l’aprofitament dels recursos naturals, l’intercanvi econòmic, res no fóra possible sense sistemes de transport ni mitjans de comunicació Per això, és clar que els camins, entesos com l’…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…