Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
Lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Definició El lupus eritematós sistèmic LES és una malaltia del teixit conjuntiu que pot originar lesions inflamatòries en una gran diversitat d’òrgans com la pell, les articulacions, els pulmons, els ronyons, el sistema càrdio-circulatori o el sistema nerviós Freqüència, edat i sexe El LES afecta anualment set de cada 100000 habitants de la població general Es presenta sobretot en persones joves, entre 17 anys i 35, tot i que es pot presentar en qualsevol edat, i, en un 12%, en persones de més de seixanta anys La incidència entre les dones és nou vegades superior que entre els homes És més…
Erisipela
Patologia humana
Definició L’ erisipela és una inflamació aguda de la pell, acompanyada de febre i altres símptomes, deguda a una infecció causada per un bacteri del grup dels estreptococs, l’ estreptococ ß-hemolític del grup A La malaltia també és anomenada estreptodèrmia cutània limfàtica Antigament, rebia el nom de foc de Sant Antoni , tot fent referència al color vermell viu que té la lesió i el dolor que provoca Causes L’erisipela és deguda a la infecció cutània causada per estreptococs Aquests bacteris es presenten habitualment en zones del cos com les fosses nasals i la faringe, sense causar…
Joan Beneyto i Pérez
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i escriptor polític.
Vida i obra Durant els anys vint i trenta participà en el valencianisme cultural des d’una ideologia catòlica Fou membre destacat de l’Academia Valencianista, vinculada al Centro Escolar y Mercantil dels jesuïtes, i cap de redacció de Cultura Valenciana 1926-31, l’òrgan de l’associació Fou membre de l’Amicorum JL Vives Associatio, una iniciativa promoguda per erudits conservadors com Salvador Carreres i Lluís Fullana que edità uns Anales , inclosos des del 1928, com a fascicle, a Cultura Valenciana S’incorporà a Acció Cultural Valenciana 1930-31, una agrupació de joves…
Ernest Lluch i Martín
Historiografia catalana
Economista, polític i historiador.
Vida i obra Llicenciat 1961 en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, tingué el mestratge de Jaume Vicens i Vives, Jordi Nadal i Oller i Fabià Estapé i Rodríguez les seves influències intellectuals foren tant clàssiques François Quesnay, John Stuart Mill, Karl Marx, Joseph Alois Schumpeter com contemporànies Manuel Sacristán, Pierre Vilar, Albert O Hirschman, Paolo Sylos Labini Amplià els seus estudis a l’École Pratique d’Hautes Études, a París, on treballà sobre el pensament econòmic del grup Chez Guillaumin-Journal des Economistes i la seva influència a Espanya Els anys…
Brexit
Acrònim compost pels mots anglesos british o Britain (‘britànic’, ‘Gran Bretanya’) i exit (‘sortida’) que designa la retirada de la Gran Bretanya de la Unió Europea.
El terme començà a aparèixer als mitjans de comunicació el 2012, poc després de la posada en circulació d’un terme anàleg Grexit , relatiu a la possibilitat d’expulsió de Grècia de la Unió Europea Pràcticament des de l’ingrés 1973, les reticències a formar part de la UE aleshores Comunitat Econòmica Europea foren sempre molt esteses entre els ciutadans britànics, i aquesta desconfiança comportà desavinences, sobretot a partir del govern de Margaret Thatcher 1979, que es feren especialment visibles amb la negativa a participar en la política agrícola comuna, però també per la negativa a…
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…
Mèxic 2015
Estat
Les desigualtats socials i territorials de Mèxic, la devaluació del peso i la corrupció van ser alguns dels factors que van afectar la popularitat del president Enrique Peña Nieto © Presidencia de la República Mexicana El tercer any de la presidència d'Enrique Peña Nieto, que marca l'equador del seu mandat, no va ser fàcil per a ell, ni sobretot per a la majoria de la societat mexicana, amb una pobresa a l'alça Durant el 2015 la desigualtat social entre els mexicans es va incrementar, però també la desigualtat territorial entre els estats del nord, i sobretot els fronterers als Estats Units,…
Mèxic 2016
Estat
Les eleccions als Estats Units, tant en les primàries com en les presidencials pròpiament dites, van situar Mèxic sota el focus de l’atenció mundial, un fet que, pel que sembla, es mantindrà els propers quatre anys El motiu és que, ja des de la primera setmana del mes de gener, Mèxic es va convertir en un referent de la campanya del nord-americà Donald J Trump, que, entre d’altres, va anunciar la intenció, si sortia elegit, de construir un mur a la frontera que impedís la immigració illegal als Estats Units que les autoritats mexicanes haurien de pagar A més, va posar al mateix nivell de risc…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la…
,
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…